Tot comença amb el cas d’un home -l’Abel- que ha estat enxampat “in fraganti” mentre enterrava el cadàver de la seva dona, la jove i rica Jessica Marí. Des de la presó de Quatre Camins, l’Abel busca la salvació en la Martina Camps, una advocada i exparella seva a qui va menysprear durant dècades. Però la Martina té altres plans. Mitjançant una carta implacable, desplega el ‘parany de Tucídides’: una estratègia de venjança freda i calculada per anihilar qui un dia la va utilitzar.
I és precisament a través d’aquesta carta que es construeix tota la història. No és només un recurs formal: és el fil que guia el lector pel cas, reconstruint el crim a mesura que avança el relat. “L’advocada li escriu una carta molt llarga amb moltes parts, i a través d’aquesta carta es va seguint el cas de l’assassinat”, explica l’autor. Però hi ha una trampa subtil: la confiança. Quan llegim en primera persona, tendim a creure. I aquí és on el llibre juga fort: “Entre el lector i el narrador sempre hi ha una empatia que fa que no t’adonis del que estàs llegint”.
Guardonada amb el premi Manuel Cerqueda Escaler de novel·la curta a la 47a Nit Literària Andorrana, l’obra va sorprendre també el jurat. Tal com explica el mateix autor, els membres del jurat van caure en la trampa del thriller psicològic i fins a l’últim moment no van veure la foto completa del que havia passat en aquella història.