El jardí dels horrors o la ‘guerra’ entre dos clubs de futbol per controlar un hotel per a jugadors

Diversos representants del Penya Encarnada han presentat les darreres setmanes denúncies per furts, amenaces de mort, suposades violacions de domicili i altres infraccions contra els responsables de l’Hotel Garden, que ara controla l’entorn del Casa de Portugal

Una imatge de l'hotel que allotja futbolistes.

El seu nom històric és Hotel Garden. I en la seva època gloriosa de ben segur que deuria ser un establiment per al gaudi de turistes d’alta rellevància. Ara, i des de fa ja uns quants anys, és un cau de batalles, batalletes i històries per a no dormir vinculades a la trista realitat i les penúries fraudulentes d’alguns dels clubs de futbol de la lliga andorrana. L’enèsim capítol d’un serial que no té aturador des de fa anys -per aquell hotel hi han passat jugadors de gairebé mitja dotzena de clubs- el protagonitzen el Penya Encarnada i el Casa de Portugal. I alguns dels seus responsables. Sigui directament o indirectament, que ja se sap que això del futbol andorrà està ple de subterfugis i ‘mangoneos’.

La ‘guerra’ és tal que no posar-se en un jardí, i mai millor dit, és altament complicat. Allò objectiu a tenor del que ha pogut corroborar amb documentació l’Altaveu és que les darreres setmanes diversos representants del Penya Encarnada han interposat diverses denúncies contra els suposats gestors de l’Hotel Garden per un variat de presumibles delictes, que van des de la violació de domicili fins a les amenaces de mort passant pel furt de pertinences personals d’una bona part dels futbolistes de l’Encarnada. I els gestors de l’establiment que des de fa anys s’ha convertit en una mena de decaiguda ‘residència per a futbolistes’ són ara pseudo-representants o integrants de l’entorn del Casa de Portugal. Un xou en tota regla.

Fins i tot un dels jugadors de l’Encarnada va denunciar la desaparició d’un rellotge i dit furt s’atribueix en la denúncia a la persona que s’ocupa de la neteja de les dependències de l’hotel

Hi va haver denúncies el maig per part de l’entrenador i alguns dels jugadors del Penya Encarnada que van trobar a faltar pertinences i que, a més, van poder provar com els gestors de l’hotel -no s’ho perdin, un d’ells, denunciat a la policia, abans havia estat integrant del club al qual ara sembla anar-li a la contra-, arrencaven o deixaven sense funcionar com a mínim les càmeres de videovigilància que els futbolistes van decidir col·locar a les seves estances considerant-les com els seus domicilis quan estan a Andorra. I en certa manera, així és. Algunes de les denúncies, dèiem, són del maig. Les darreres, de divendres passat.

En les primeres es parlava de pressions, males maneres, desaparició de material... fins i tot un dels jugadors de l’Encarnada va denunciar la desaparició d’un rellotge i dit furt s’atribueix en la denúncia a la persona que s’ocupa de la neteja de les dependències de l’hotel. La setmana passada -la policia va acudir a l’establiment i, de fet, hi ha acudit en diverses ocasions els darrers mesos- va ser quan es van proferir amenaces de mort a l’entrenador del Penya Encarnada i quan l’inversor i alhora pare d’un dels jugadors d’aquest club va comprovar en viu i en directe com de la cambra del seu fill havien desaparegut la majoria de les seves pertinences, entre d’altres, diverses sabates de futbol.

HOSPEDATGE

Com s’ha dit, l’Hotel Garden fa temps que serveix de domicili per a futbolistes de clubs de la lliga andorrana. Alguns de la primera divisió, d’altres de segona. Hi ha jugadors de la Penya Encarnada, com qui s’ha identificat en més d’una ocasió com a entrenador davant de la policia, que fa tres anys que hi viu. El novembre de l’any passat, l’inversor d’aquest club, un francès resident al Senegal, va signar un contracte d’hospedatge amb la societat que té cedida la gestió de l’hotel per part de la propietat del mateix.

El pas al gimnàs barrat per aquell qui no sigui del Casa de Portugal.

Certament, ja hi ha maregassa de fons. Perquè la societat gestora en qüestió ha canviat de nom i ha pretès canviar de mans en diverses ocasions però no sembla clar que sempre s’hagi fet bé. O aquesta és una de les batusses de fons que hi ha i que ja sigui la Batllia o ja sigui el Papa de Roma haurien de començar per aclarir perquè el Garden no sigui, com sembla que ara és, el jardí dels horrors. En fi, tornant on s’estava: l’inversor del Penya Encarnada va fer un contracte d’hospedatge sobre divuit habitacions a pensió completa deixant clar que dites habitacions anaven destinades a allotjar jugadors de l’Encarnada.

El novembre de l’any passat, l’inversor del Penya Encarnada, un francès resident al Senegal, va signar un contracte d’hospedatge de divuit habitacions per cinquanta mesos consecutius amb la societat que té cedida la gestió de l’hotel per part de la propietat del mateix

Però ja des d’inici d’aquest any, i sembla que ja en el marc d’un pretès canvi de titulars de la societat gestora de l’hotel, i de l’aparició de l’entorn del Casa de Portugal en la gestió del mateix, que hi ha hagut controvèrsia. I les controvèrsies ¿el titular del contracte d’hospedatge compleix o no compleix amb les condicions imposades com per exemple tenir un llistat actualitzat de tots els ocupants de les habitacions arrendades més enllà de pagar les quantitats establertes? Les haurà de resoldre qui pertoqui. I la situació ha anat cada vegada a pitjor. Fins al punt que des del mes de maig s’haurien remenat les habitacions que ocupaven jugadors del Penya Encarnada. I que les consideren domicili.

I n’han desaparegut moltes de les pertinences. De fet, s’han arribat a canviar panys de les portes de les habitacions. I als quatre integrants del club que continuen vivint a l’hotel -el contracte d’hospedatge signat al novembre es va acordar per cinquanta mesos consecutius i, per tant, l’inversor del Penya Encarnada entén que està vigent a tots els efectes i, en conseqüència, hauria de poder gaudir de les habitacions i totes les prestacions que abona- no se’ls permet accedir a certes dependències del recinte on haurien de poder accedir. Almenys aparentment. Ni tan sols no se’ls facilita els àpats que haurien de poder tenir perquè, per contracte, hauria de ser així.

SITUACIÓ ENQUISTADA

Des del maig, l’escalada de tensió entre representants del Penya Encarnada i dels gestors de l’hotel, que, s’ha dit ja, entronquen amb el Casa de Portugal d’una manera o altra, ha anat pujant de nivell. Fins al punt que ara mateix la situació està d’allò més enquistada. Fins i tot un saig ha acudit al recinte hoteler per compte de l’inversor del primer dels dos clubs citats i com a cessionari de divuit habitacions, com a titular d’un contracte d’hospedatge, hauria sol·licitat al fedatari públic una mena d’operació de comprovació de l’estat de la qüestió.

A principi del mes que ve comença la pretemporada i aquí rau el problema: hi haurà lloc al Garden perquè hi puguin residir els futbolistes de tots els clubs que pretenen tenir-hi jugadors allotjats?

Tot plegat està en mans de la policia, que més enllà de la deriva civil, dels possibles litigis entre suposats socis, de reconeixements de deute (o no deute), d’incompliments contractuals, d’assetjament hoteler, es podria dir així, haurà d’indagar si s’han produït realment furts. Si hi ha hagut violacions de domicili... Perquè els futbolistes del Penya Encarnada que tenien garantida la continuïtat després de l’estiu, van marxar de vacances al maig pensant que quan tornarien, la seva habitació, que consideraven el seu pis, estaria intacta. Amb la seva roba, les seves sabates, tot plegat al lloc on els havien deixat. I ara pot molt ben ser que això no sigui així.

I el problema immediat del Penya Encarnada és que arriba el 5 d’agost, quan hauria d’iniciar-se la pretemporada, i no està clar què passarà amb aquelles estances amb què comptava per allotjar els futbolistes de l’equip. I, segurament, el Casa de Portugal deu pensar el mateix. O potser no. El que està clar és que l’Hotel Garden continua sent el jardí dels horrors. I diversos dels equips, dels clubs, de la lliga andorrana de futbol, no fan res més que evidenciar que els dríblings i les artimanyes més que al camp, més que a la gespa, es fan als despatxos.

Etiquetes: