I Sant Esteve d’Andorra la Vella, l’església de la capital, ha gaudit dels cants, de la música, de les concertines. Tan hi feia que fossin els locals, els organitzadors, vaja, com uns adversaris que no ho són i encara menys avui com el segon grup establert a Andorra que també porta les Janeiras porta a porta. Exacte, en canten el grup folklòric que enguany celebra tres dècades d’existència. Però també fan Janeiras el Rancho Folclórico dos Residentes do Alto Minho. No es pensin. Hi ha bon rotllo. Ho explica el president i director artístic dels pioners de les Janeiras a Andorra, José Luis Gonçalves Carvalho.
“Ells van començar uns anys després que ho féssim nosaltres i, de veritat, molt bé. Més d’un cop pràcticament hem coincidit en el moment d’anar a fer els porta a porta. I, de fet, nosaltres anem a cantar al seu local i ells vénen al nostre.” Per tant, més que adversaris són agermanats, complements o el que es vulgui que sia. I uns i altres aquesta tarda de dissabte han fet vibrar les desenes de persones que omplien a mitges els bancs de l’església parroquial de la capital. I han fet escalfar els motors per al grup ‘estrella’ de la vetllada.
Dit en argot de música pop o rock, Casa de Portugal i Alto Minho han estat els teloners de l’encisador grup vingut de Viana do Castelo, el Grupo Folclórico de Sao Paulo-Barroselas. “És un dels referents de tots aquests grups que fan coses maques en les misses”, indicava Gonçalves Carvalho. I prou que ho sabia. No només juguen amb les veus, amb la música, amb la instrumentació. També escenifiquen, teatrealitzen. Juguen amb escenes del Nadal. Que si el naixement, que si els pastors quan van a Betlem, que si els Mags d’Orient acudeixen a adorar el pessebre.
Ha estat una mena d’altra dimensió de les Janeiras. Tots plegats n’han sortit d’allò més cofois. Una horeta encara no de música popular però que ha donat per gaudir. Per reenganxar amb les arrels i guanyar temps al temps. Perquè les Janeiras se solen cantar els primers dies de gener. Però, caram, aquest dissabte ja és el darrer dia de mes. I amb la cantada conjunta -“vam pensar, què podem fer en relació amb les Janeiras per celebrar el trentè aniversari?”, es demanava el president del Grup de Folklore Casa de Portugal, que no descarta instaurar la trobada dins el programa d’activitats anuals- acaben com aquell qui diu el ‘carrusel’ de cantades.
“Aquest any ha anat molt bé. L’any passat teníem el problema de les concertines, molts són joves que estaven en exàmens de final de grau. Però aquest any ja no hem tingut aquesta dificultat i hem estat prop d’una vintena”, explicava satisfet el president del grup, que destacava el fet d’haver pogut cantar davant el nou bisbe d’Urgell o haver estrenat cantades a l’església de la Massana, on el vicari és portuguès. Hi ha un catàleg de llocs on anar a actuar fixe. Ara bé, cada gener miren d’incorporar alguna novetat. Enguany ha estat la cantada a tres. En tres dimensions, per ser exactes.