A l’Ametller Origen ho han notat especialment entre els clients que treballen a prop o viuen a la parròquia. Fernando, treballador de l’establiment, explica que hi ha persones que hi van de manera recurrent expressament a buscar menjar preparat, una tendència que també es fa visible durant el curs amb els estudiants. “Tant a nivell de clients en general com dels que venen sobretot pel menjar preparat hem notat que hi ha hagut un increment”, assenyala.
La qüestió econòmica no desapareix. Fernando admet que comprar els ingredients i cuinar el mateix plat a casa acostuma a sortir més barat, però considera que la decisió cada vegada passa més per una altra variable. “Al final és qüestió de prioritats i del temps que tardes a venir, comprar-ho tot i després cuinar-ho a casa”, resumeix.
La Laura, de 27 anys, treballadora d’una oficina propera, explica que compra menjar preparat dos o tres cops per setmana. “Arribo a casa tard i moltes vegades no em compensa posar-me a cuinar per una sola persona. Sé que em sortiria més barat fer-ho jo, però entre comprar, cuinar i recollir se me’n va una hora fàcil”, comenta. Assegura que abans cuinava més entre setmana, però que ara prefereix reservar-ho per als dies que té més temps.
El fenomen no es limita, però, a comprar un plat puntual. L’empresa Fuel Food ha construït el seu model precisament sobre la possibilitat de resoldre de cop bona part dels àpats de la setmana. El client fa la comanda amb antelació, rep els plats preparats el dilluns i els conserva a la nevera durant els dies següents.
El director de l’empresa, Gabriel Barrios, explica que la idea va néixer de la seva pròpia experiència i de la dificultat de combinar una alimentació cuidada amb un ritme de vida exigent. “Treballem, entrenem, tenim vida personal, relacions socials... tenir eines que facilitin menjar bé i guanyar temps és supervaluós”, apunta.
“Treballem, entrenem, tenim vida personal, relacions socials... tenir eines que facilitin menjar bé i guanyar temps és supervaluós”, apunta Barrios
L’empresa cuina els plats, els refreda ràpidament i els envasa en atmosfera protectora per aconseguir que es conservin durant una setmana sense necessitat, segons explica Barrios, d’afegir-hi conservants. Això permet que un client pugui encarregar, per exemple, deu plats i tenir resolts bona part dels àpats dels dies següents.
I aquí apareix un altre element: no només s’estalvia el temps de cuinar. També desapareix la necessitat de decidir cada dia què es menja, fer la compra o planificar els àpats. “Ja tens el menjar a la nevera i ho tens resolt”, resumeix Barrios.
Fuel Food tot just fa un any que funciona i el seu director assegura que la resposta els ha sorprès positivament. En un mercat petit com l’andorrà, més que captar clients puntuals, la clau passa per aconseguir que repeteixin. I, segons Barrios, els que encaixen amb el servei tenen una recurrència molt elevada: “Estan comprant setmana sí, setmana també”.
La falta de temps també es nota en els establiments que serveixen menús a treballadors. Al Bon Appétit, la cafeteria del Carrefour Andorra 2000, passen diàriament entre 200 i 350 persones per dinar, segons explica una de les cuineres de l’establiment. La majoria són treballadors de la zona i molts hi tornen diverses vegades durant la mateixa setmana.
Una de les claus és el preu. El menú diari costa 9,50 euros i els dimecres encara és més econòmic. L’establiment defensa, a més, que el menjar es prepara durant el mateix dia i que no es reutilitza per a torns posteriors.
En Marc, de 41 anys, treballa a la zona i assegura que hi dina habitualment tres dies per setmana. “Entre anar a casa, preparar-me alguna cosa i tornar, no tinc temps. Per menys de deu euros menjo un menú i en mitja hora ho tinc fet”, explica. Els altres dies intenta portar carmanyola, però admet que cada vegada li costa més organitzar-se: “El diumenge sempre penso que cuinaré per tota la setmana, però després arriba el dilluns i no ho he fet”.
El canvi d’hàbits també arriba als dies en què, teòricament, hi ha més temps. Narcís Allué, cuiner i propietari de Can Narcís, va obrir el negoci a finals del 2023 amb una idea clara: oferir cuina tradicional per emportar, allunyada del concepte de menjar ràpid.
Entre setmana, bona part dels seus clients són treballadors d’oficines i persones que passen pel centre d’Andorra la Vella. Els caps de setmana, però, el perfil canvia. “Les famílies, la gent, ja no cuina tant a les cases”, explica Allué, que rep encàrrecs de dinars complets que els clients s’emporten després a casa.
D'aquesta manera, ja no es tracta només del treballador que necessita resoldre el dinar en vint minuts, sinó també de famílies que prefereixen encarregar un plat tradicional abans que passar part del matí a la cuina.
Allué considera que hi havia un espai poc cobert entre el menjar ràpid i la restauració convencional. És a dir, persones que volen continuar menjant plats “de tota la vida”, però sense haver-los de preparar elles mateixes.
Les quatre experiències apunten, amb matisos diferents, en una mateixa direcció. No sembla que desaparegui el gust pel menjar casolà ni que els consumidors busquin necessàriament una alimentació més ràpida o menys elaborada. De fet, bona part de l’oferta que creix es presenta precisament com a cuina tradicional, saludable o feta al moment.
El que sí que sembla guanyar valor és el temps. Comprar, pensar què es farà per dinar, preparar els ingredients, cuinar i recollir competeix cada vegada més amb jornades laborals llargues, entrenaments, estudis, vida familiar i oci. Potser, per tant, la pregunta no és tant si ja no cuinem, sinó quant estem disposats a pagar perquè algú altre ho faci per nosaltres.