Honor a les vuit massanenques que van dir ‘sí’

La corporació comunal ha fet entrega dels Pin de Plata a aquelles dones que van signar per aconseguir el vot femení, en el marc de la inauguració a la parròquia de l’exposició ‘Dones clau per a la història d’Andorra’

La Massana ha fet ha fet entrega dels Pin de Plata a aquelles dones que van signar per aconseguir el vot femení.

La Massana ha viscut aquest dijous una tarda plena de memòria, emoció i reconeixement. Vuit dones que, l’any 1967, van tenir el coratge de signar el document que obria la porta al sufragi femení a Andorra -quatre d’elles encara avui presents- han rebut el Pin de Plata del comú de la Massana com a reconeixement a la seva valentia. No van ser les impulsores del moviment, però sí part essencial d’aquella empenta col·lectiva que va fer trontollar l’statu quo andorrà.

L’acte ha començat al Museu del Còmic, amb la inauguració de l’exposició itinerant ‘Dones clau per a la història d’Andorra’, una mostra de nou peces fetes per artistes andorranes que reivindica el paper de les dones per aconseguir el dret de vot femení al país, i que ha anat circulant per totes les parròquies. Aprofitant l'ocasió, des del comú van decidir anar més enllà i reconèixer a aquelles dones valentes de la parròquia que van dir el ‘sí’ al vot femení -la qual cosa no va ser gens senzilla, expliquen per què rebien moltes males cares per part dels homes-, amb l’entrega del Pin de Plata del comú i oferint un col·loqui amb dues de les protagonistes: La Pilar Saboya i la Roser Molné.

Pilar Saboya i la Roser Molné.

La Biblioteca Comunal s’ha omplert per escoltar el testimoni colpidor -i en algun moment divertit- de les dues massanenques que han parlat de com era aquella època, quin era el rol de la dona, de les pressions socials, de la por, del silenci, i també dels motius que les va impulsar a signar aquell document. Una signatura, per cert, que es pensaven que no arribaria a cap lloc, perquè “era un món d’homes”. “Semblava que estiguéssim fent una cosa dolenta”, ha recordat la Pilar, tot apuntant que quan tractaven el tema ho feien gairebé d’amagat perquè tot el que rebien eren “males cares”. També eren habituals les preguntes com: ‘Què voleu fer amb el vot?’ o ‘Que en guanyareu?’, ha recordat la Roser, però això no les va aturar, i tot i que de la Massana no en van ser moltes -només vuit dones- gràcies a la seva signatura i la de totes les altres el sufragi femení va arribar.

Etiquetes: