Efectivament, el comportament del fins fa poc assessor tècnic docent de la conselleria Rubén López Pérez, professor de música en determinades etapes, guitarrista per més indicacions, amb llibres escrits sobre la matèria, ha arribat a tal nivell que responsables educatius d’Andorra i Espanya, a un cert nivell, estan cercant la manera per parar-li els peus. Que una cosa és discrepar sobre una qüestió o, fins i tot, alertar d’una disfunció. L’altra, entenen les parts, és passar-se de la ratlla. Hi ha denúncies policials, querelles…
Fins i tot López, que ara exerceix a Sevilla, ha fet arribar aquest dissabte informació a tots els mitjans de comunicació andorrans per explicar que hi ha programat per d’aquí uns dies un acte de conciliació a la Batllia per la querella per un delicte menor de difamació que ell mateix va interposar contra els abans citats. La consellera, el secretari general, els docents… Amb més o menys encerts, d’una manera o altra, molts professionals del sistema espanyol d’educació han anat retraient a López la seva actitud.
Evidentment, l’assessor tècnic manté contra el que pensen la majoria de la resta d’intervinents, que els altres són els agressors i ell, la víctima. Difondre la situació processal després d’una denúncia policial interposada el 30 de juny a primera hora del matí i una querella posterior és el penúltim capítol d’un serial que està causant una enorme revolada en el sector educatiu. Especialment al tomb del sistema espanyol. Però Déu n’hi do en l’andorrà. Des del ministeri, s’ha apuntat, s’ha demanat formalment a Espanya que pari d’una vegada els peus al funcionari en qüestió. Més encara ara que exerceix a Andalusia.
LA QUERELLA
López Pérez explica que la querella que va interposar qualifica provisionalment els fets com “un delice menor de difamació, comès amb publicitat i un delicte menor d’injúries, d'acord amb els articles 173, 175 i 174 del Codi penal andorrà”. L’assessor tècnic manté que “entre els fets relatats destaca la successió de missatges de descrèdit personal i professional que es van produir després que compartís la notícia del BonDia ‘Final de curs sota sospita’ en un grup de WhatsApp amb nombrosos docents i personal de l’administració espanyola”.
“La querella recull expressions com ‘mala persona’ i ‘consciència de merda’, així com missatges posteriors en un altre grup, del qual no en formava part i que administraven, entre altres persones, la consellera i la directora. Entre aquests últims missatges s’atribueixen les expressions ‘Ni a l'estiu ens deslliurarem d’aquest imbècil’, ‘No, ara li toca rebre a ell!!!’ i ‘Envieu-ho al puto assessor que ho coordini’. Sobre aquests darrers fets, la querella precisa: ‘Aquests fets els exposo d’acord amb la informació que m’ha estat facilitada, interessant que siguin objecte de les diligències d’investigació que es considerin oportunes.”
Els missatges que troba difamadors: ‘mala persona’, ‘consciència de merda’, ‘Ni a l'estiu ens deslliurarem d’aquest imbècil’, ‘No, ara li toca rebre a ell!!!’ i ‘Envieu-ho al puto assessor que ho coordini’
El tècnic docent en qüestió, que havia exercit el mateix càrrec durant la pandèmia a Bratislava, tot assegurant que tenia una molt bona relació amb tothom, explica en la informació facilitada als mitjans de comunicació que “la querella també relata les manifestacions sobre la meva persona efectuades durant el claustre del 29 de juny i els fets que van impedir la meva participació a la reunió de la Comissió de Participació de la Comunitat Educativa, de la qual formava part pel meu càrrec”. I hi afegeix que “la reunió es va suspendre al·legant dubtes sobre la meva assistència mentre estava de baixa i es va celebrar posteriorment sense que se’m tornés a convocar”.
“L’escrit assenyala: ‘Aquesta actuació em va impedir exercir les funcions de representació institucional inherents al meu càrrec i va comportar la meva exclusió efectiva d’un òrgan del qual legalment formava part’.” I conclou, una part del seu correu electrònic afirmat que considera que “aquests fets tenen interès públic perquè afecten el tracte entre professionals de l'educació, l'actuació de responsables institucionals i la resposta a qui comunica possibles irregularitats”.
L’INICI DE TOT PLEGAT
Tot el malestar actual -encara que l’assessor en qüestió ha denunciat que el seu antecessor hauria passat pel mateix viacrucis- s’hauria iniciat arran del fet que Rubén López, en funció del seu criteri tècnic, va advertir que s’estava aplicant de forma indeguda el conveni d’Educació entre Espanya i Andorra. El que venia a dir aquest docent elevat a assessor tècnic és que es discriminen els professionals de l’ensenyament que no són del María Moliner respecte dels que sí que ho són.
És a dir, per una mateixa formació, l’assessor lamentava que el certificat que s’emet no té el mateix valor si el docent forma part de la plantilla, del claustre del María Moliner que si procedeix del ministeri andorrà -en el cas dels professionals que fan una matèria dita d’institucions andorranes, per exemple- o, especialment, dels docents que exerceixen a les escoles confessionals que hi ha emplaçades al Principat, que també segueixen el sistema educatiu espanyol.
La suposada disfunció en l’aplicació del conveni educatiu el va transmetre l’assessor, quan se li va indicar que no tenia raó, al Raonador i als grups parlamentaris
De la forma que fos, a López Pérez se li va dir que no tenia raó i que el conveni s’estava aplicant tal i com s’havia acordat. Però l’assessor no només no en va tenir prou fent saber la interpretació si no que es va encarregar d’escampar-la. El seu posicionament el va filtrar a un mitjà de comunicació no com si d’una opinió o interpretació personal es tractés si no deixant caure, donant mig per fet, que l’aplicació del conveni educatiu estava discriminant.
Aquesta circumstància va començar a enrarir l’ambient. L’assessor també va portar el cas al Raonador del Ciutadà i fins i tot va posar en coneixement dels grups parlamentaris la plausible disfunció. La consellera general del PS Susanna Vela va agafar el guant i aquest estiu va elevar una bateria de preguntes al Govern per tal de saber si s’estan fent les coses bé o no s’estan fent. La setmana que ve hi ha d’haver la resposta. Però hores d’ara, i després de diverses consultes, l’Altaveu pot assegurar que la resposta que s’emetrà avalarà la fórmula usada i traurà la raó al funcionari de la guitarra.
El Raonador també va emetre una mena de dictamen on venia a dir que el posicionament de l’assessor era molt lloable. I com que la controvèrsia podia arribar a assistir, doncs estaria bé que s’aclarís donat que l’educació és una matèria d’importància cabdal. Però també li deia que no és a aquesta institució a qui li correspon resoldre res i que escau a la comissió de gestió del conveni educatiu, l’òrgan establert per Espanya i Andorra per resoldre eventuals conflictes en l’aplicació de l’acord bilateral, resoldre eventuals discrepàncies.
LA INSISTÈNCIA
En fi, que molt educadament se’l van treure de sobre. Però l’home ja tenia la banya posada en la qüestió. I a partir d’aquí va fer públiques altres suposades anomalies o irregularitats. Tot dirigit cap a la conselleria. Posant en solfa la consellera. I tanta insistència va començar a treure de polleguera l’entorn educatiu. D’aquí els comentaris en un grup de WhatsApp que López Pérez considera delictius. Per això la querella.
Dirigents del ministeri andorrà d’Educació han hagut de trobar-se amb els seus homòlegs espanyols per demanar-los que cridin l’alto l’exassessor ara exercent a Andalusia perquè deixi, diguem-ho així, de molestar
Els seus antics companys -ja s’ha dit, el docent guitarrista ha estat enviat cap a Sevilla- n’estan fins al barret. Excepte alguns que el propi exassessor tècnic docent defensa a capa i a espasa i també denuncia que estan sent víctima de pressions i males arts. Del juny cap aquí, ho ha constatat l’Altaveu, el clima al tomb d’aquest assessor, la conselleria i el María Moliner, s’ha enverinat de mala manera. Fins a les més altes esferes de la relació educativa entre Espanya i Andorra.
Hi ha dos professionals de formació andorrana que estan esquitxats per tot aquesta situació. Però com han reconegut les fonts consultades, “el merder va més enllà d’això”. I membres de la cúpula andorrana d’Educació -els secretari d’Estat, Josep Anton Bardina; la directora general de l’Escola andorrana, Olga Moreno; i el director de Sistemes Educatius i Relacions Internacionals, Albert Maluquer, han hagut de demanar als seus homòlegs espanyols que posin els mitjans adients perquè el guitarrista deixi de tocar la gaita.
És a dir, que ja n’hi ha prou de la cançó i que adoptin les mesures adients perquè un docent que ja ni tan sols exerceix a Andorra deixi de contactar -tomba que gira, gira que tomba- amb integrants diversos del ministeri d’Educació. I que si López Pérez té enfilada la consellera, el secretari general o Déu nostre Senyor, que el desenfilin. En fi, que no hi ha millor títol que el que el mateix antic assessor de la conselleria ha posat al seu darrer llibre: ‘Lastres invisibles’. Com tot en aquesta història, el que llavors cal veure és a quina banda està el llast. Prenguin seient i toquin la guitarra. Facin el favor.