En fi, que la relació que tenien els dos establiments ha anat pel camí del mal borràs i de l’amor ha passat a l’odi. I a una campanya que per xarxes es deixa notar. Que si el croissant de pistatxo cal que evolucioni o que si el croissant de pistatxo sempre serà un i el primer. En fi, un enfrontament en tota regla. Que la relació no ha acabat gens bé i les ‘influencers’ han hagut de córrer a buscar pastisser nou, sempre sotmès a les regles de l’èxit que s’embutxaca la cafeteria de les cues i no qui realment es trenca les barres treballant.
Que si còpies, que si evolucions, que si apujant el nivell o mantenint allò que toca. En fi, les xarxes són la manera de funcionar avui per avui. Es menja pels ulls i per Instagram. El que es digereix és el de menys. Fins que els industrials que un dia han de servir uns materials i uns altres han de fer una petita obra descobreixen que cobrar en base a col·laboracions no serveix per poder menjar ni croissants ni sardines. Però aquesta ja seria una altra guerra.