La celebració de record s’ha iniciat a les 4 de la tarda amb una concentració d’amics de ‘Patoloko’ a Santa Coloma. Allí s’han aplegat un bon grapat de motos similars a l’Honda que conduïa Fabio aquell malaurat diumenge -era diumenge el 16 de febrer passat- de febrer del 2025. Tots junts han fet camí fins a Arfa, on ja els esperaven els pares d’aquest noi que tenia 21 anys el dia que va perdre la vida. I allí, just en l’indret on va anar espetegar després de la topada amb el cotxe, hi ha hagut moments d’allò més emotiu.
S’han inflat els globus, on s’hi podien llegir missatges de moltes menes. Estima, record, enyorança. I mentre s’acabava de fer la feina amb l’heli, s’ha fet una pausa perquè, en silenci, només amb el fregament dels vehicles que passaven per la carretera, òbviament, cadascun dels presents en l’homenatge a Costa poguessin recordar-lo a la seva manera. Cadascú com l’havia conegut. La majoria, amb la moto i la gasolina entre cella i cella. Després d’uns instants de recolliment i record, s’han deixat anar els globus.
I de seguida s’han fet rugir les motos de la mateixa manera que li agradava fer-ho a ‘Patoloko’, que tot sovint, molts caps de setmana, feia passejades per les sinuoses carreteres del Pirineu i el pre-Pirineu buscant ‘volar’ com ho han fet els globus, blancs. Símbol de record, símbol de pau. I encara hi ha hagut temps per tornar a omplir de flors, d’escrits, de fotografies, el punt exacte on va caure el jove motorista després de ser envestit. El santuari d’en Fábio. El record d’un jove motorista mort a la carretera. Amb globus al cel i gas a fons.