Benisty, investigadora andorrana especialitzada en genòmica de la biodiversitat, torna així al país després d’haver desenvolupat part de la seva trajectòria científica al CRG. La seva línia de treball parteix d’uns entorns que coneix també des d’una vessant personal: els estanys d’alta muntanya i les aigües termals. “Hi ha milions de microorganismes invisibles” en aquests ecosistemes, ha explicat, i molts d’ells no es poden estudiar mitjançant els mètodes tradicionals perquè no es poden cultivar al laboratori. És aquí on entra en joc la genòmica: a partir d’una sola gota d’aigua es pot analitzar l’ADN ambiental, identificar els microorganismes que hi viuen i començar a descriure una biodiversitat encara àmpliament desconeguda.
No parteix de zero. Des del 2024, Benisty lidera PyriSentinel, un projecte transfronterer amb més de tres milions d’euros de finançament europeu que estudia la biodiversitat microbiana de més de 300 estanys dels Pirineus mitjançant l’ADN ambiental. Aquesta recerca no només ha de permetre conèixer millor els ecosistemes. Alguns dels microorganismes identificats poden contenir molècules amb potencial tecnològic i biomèdic, com demostra el fet que els microorganismes hagin estat històricament una font de compostos antibiòtics. L’objectiu és, per tant, descobrir què amaguen aquests entorns i quines aplicacions poden sorgir-ne.
Una de les novetats que Benisty vol assajar a Andorra serà portar aquesta mateixa filosofia de l’aigua a l’aire. La investigadora ha plantejat desenvolupar una prova pilot per capturar i analitzar ADN ambiental atmosfèric. Admet que es tracta d’un repte tècnic més complex, però l’objectiu és comprovar si aquesta informació pot servir per fer una vigilància continuada de la biodiversitat i detectar els canvis que es produeixen en l’entorn.
La recerca de Stammnitz anirà un pas més enllà en l’escala microscòpica. El genetista quantitatiu i bioenginyer alemany s’ha especialitzat en proteïnes que funcionen com a biosensors químics i arriba a Andorra després d’haver desenvolupat al CRG una plataforma d’alt rendiment per estudiar les interaccions entre proteïnes i substàncies químiques ambientals. El punt de partida és un problema quotidià: milers de compostos químics sintètics circulen per l’aigua i l’aire i, malgrat que molts són inofensius, d’altres poden representar un risc. Detectar-los, però, continua sent sovint lent i costós. “Moltes vegades simplement no sabem si hi estem exposats”, ha assenyalat.
“La solució que planteja Stammnitz passa per imitar allò que la natura ja fa. Plantes, animals i humans disposen de proteïnes que actuen com a sensors moleculars i que, després de milions d’anys d’evolució, són capaces de reconèixer determinades substàncies amb una enorme precisió”
IMITAR EL QUE FA LA NATURA
La solució que planteja Stammnitz passa per imitar allò que la natura ja fa. Plantes, animals i humans disposen de proteïnes que actuen com a sensors moleculars i que, després de milions d’anys d’evolució, són capaces de reconèixer determinades substàncies amb una enorme precisió. El seu equip estudiarà com han assolit aquesta capacitat i, sobretot, si aquestes proteïnes es poden “reprogramar” per crear nous detectors dirigits a compostos concrets. Per fer-ho, combinarà experiments capaços de provar milers d’interaccions entre proteïnes i químics amb models d’intel·ligència artificial que permetin dissenyar nous biosensors.
L’horitzó que dibuixa l’investigador va més enllà del laboratori. Stammnitz considera que aquests sensors podrien acabar integrant-se en dispositius portàtils capaços de monitorar l’entorn de manera permanent, de forma semblant a com avui un rellotge intel·ligent registra el pols, els passos o el son. Serien una mena de “laboratori personalitzat” que podria alertar l’usuari quan estigués exposat a riscos invisibles. La monitorització ambiental, el control de la qualitat de l’aigua o el redisseny de proteïnes amb intel·ligència artificial són algunes de les aplicacions que, segons ha defensat, podrien acabar convertint-se en productes i serveis desenvolupats des d’Andorra. “La nostra contribució és ajudar a construir un minisector de biotecnologia aquí a Andorra”, ha resumit Stammnitz, amb la voluntat de traçar un camí entre la recerca acadèmica i “l’activitat econòmica real”.
RECUPERAR TALENT I ATREURE’N DE NOU
La incorporació dels dos científics també respon a l’estratègia de diversificació econòmica que impulsa el Govern. La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge i vicepresidenta d’AR+I, Conxita Marsol, ha remarcat que l’objectiu és que Andorra “es converteixi també en un centre de recerca i innovació”. En aquest sentit, ha posat l’accent en les dues vessants que representen precisament els seleccionats: l’arribada de Stammnitz suposa captar “talent internacional”, mentre que amb Benisty es busca “recuperar talent andorrà”, una de les fites que s’ha marcat l’executiu. Marsol també ha insistit que aquesta aposta no pretén substituir els sectors tradicionals de l’economia, sinó complementar-los amb noves activitats vinculades al coneixement i la innovació.
La gerenta d’AR+I, Marta Domènech, ha incidit igualment en aquest doble objectiu de “recuperar talent andorrà i atreure talent excel·lent”. Els dos investigadors disposaran d’una beca de tres anys i d’un model de doble afiliació que els permetrà treballar entre AR+I i el CRG. Domènech ha recordat, a més, que Benisty ja estava vinculada a la producció científica d’AR+I a través de la recerca als estanys andorrans, mentre que Stammnitz arriba amb una trajectòria internacional després de doctorar-se a Cambridge i desenvolupar la seva recerca al CRG. L’ambició final, ha apuntat, és que Andorra pugui arribar a convertir-se en un referent en genòmica de muntanya.
Una col·laboració que també representa un pas inèdit per al mateix Centre de Regulació Genòmica. La seva directora, la portuguesa Mónica Bettencourt, ha destacat que serà “la primera vegada” que el CRG tindrà grups d’investigació fora de Barcelona. Bettencourt ha defensat que problemes com el canvi climàtic o la pèrdua de biodiversitat són massa complexos perquè una sola institució pugui afrontar-los i ha situat Andorra com un entorn especialment interessant per estudiar els canvis biològics i mediambientals a escala real. “Comencem per les persones”, ha afirmat sobre Benisty i Stammnitz, tot confiant que l’aliança entre el CRG i AR+I acabi convertint-se en un “pont” de coneixement entre les dues institucions.
La selecció dels dos investigadors és la primera concreció del conveni que AR+I i el CRG van signar el març passat per impulsar projectes conjunts de recerca, innovació i transferència de coneixement. El programa vol aprofitar els ecosistemes de muntanya d’Andorra com un laboratori natural per investigar qüestions com el canvi climàtic, la pèrdua de biodiversitat i la salut ambiental.