L’1 de desembre de 2015, durant la reunió del comitè intergovernamental per la salvaguarda del patrimoni cultural immaterial, va incloure ‘Les festes del foc de solstici d’estiu’ a la llista de la Unesco. Arribar fins aquí, no va ser senzill, ha explicat Joan Reguant, qui va presentar la candidatura. Cinc anys abans, ja s’havia de començar a rumiar sobre quines possibles candidatures podria presentar el Principat, i aquí va sorgir la proposta de les falles d’Andorra. El Govern li va demanar un informe per saber si aquella “era la millor candidatura per presentar com a patrimoni mundial? Si era una proposta més a nivell nacional? I quina era la possibilitat d’èxit”. La seva resposta va ser clara: “Sí, jo ho veig viable”.
D’aquesta manera es va decidir apostar per les falles, però perquè la cosa sortís bé, Reguant va recomanar que havia de ser una candidatura transnacional conjunta amb Espanya i França, ja que era una tradició que també es feia en ambdós territoris. Gràcies al suport de Rosa Ferrer, que en aquells moments era la cònsol major de la capital, van aconseguir tirar-ho endavant, i el fet que la candidatura conjunta amb els països veïns fos presentada des d’Andorra va ser un punt favorable, ja que en el cas del Principat era la primera que presentaven i els altres dos territoris “tenien llista d’espera”.
L’any 2014 es va presentar oficialment a candidatura, que “va ser relativament ràpida de construir, però no va estar exempta de pegues per inscriure’s”, ha explicat. I és que aquell mateix any Espanya havia presentat la candidatura de les Falles de València i, aquests es van oposar a què el Principat, presentés una candidatura sota el nom de “Falles dels Pirineus”. D’aquesta manera, es va acabar presentat com ‘Les festes del foc de solstici d’estiu’, i des de llavors, s’ha estat treballant per potenciar les falles i el seu reconeixement, tot amb l’objectiu que perdurin en el temps i “que el foc continuï girant durant molts anys”.
En aquest sentit, el periodista i fallaire, Albert Roig, ha fet una presentació explicant el recorregut que han tingut les falles al Principat en aquests darrers deu anys, arribant a cremar a totes les parròquies aquest mateix any. En el moment de la inclusió, l’any 2015 es cremaven falles a Sant Julià de Lòria, Andorra la Vella i Escaldes-Engordany; el 2017 va tornar a cremar Encamp, que ho havien perdut; el 2018, s’incorporava la parròquia d’Ordino després de més de 50 anys sense haver cremat falles; el 2021 va ser Canillo; el 2022 comença la Massana; i finalment “aquest any hem omplert totes les parròquies i fem el cercle de tot Andorra i fem foc pels quatre costats”, ha exposat. Una fita de la qual estan molt orgullosos d’haver assolit i que esperen que continuï durant molts anys més.
La celebració continuarà demà a la tarda amb una exhibició dels esbarts del país amb les danses que es ballen la nit de la cremada a les seves respectives parròquies, i després els fallaires de llum de totes les parròquies desfilaran per la Plaça Guillemó en una mostra del planter fallaire i futur de la festa. I el moment més esperat, serà a les vuit del vespre amb la gran cremada de falles que vol ser un testimoni de la fortalesa que té aquesta comunitat al país.