“I ningú no fa res. Això ens obligarà a tancar l’explotació. Si això és el que vol la societat, és el que ens tocarà fer. No tenim cap intenció de barallar-nos amb la gent cada dia enmig de la muntanya.” Feia dues setmanes que advertien la propietària d’uns gossos llebrers, que per molt que anessin per la muntanya, han de dur els cans lligats. El cas ha estat omís. De fet, ja tenien sospites que la mateixa mestressa dels mateixos gossos estava al darrere d’un anterior atac mortal. Aquest dijous els llebrers hi han tornat. I la mestressa no ha tingut escapatòria. “Nosaltres estàvem a la finca, i diversos veïns del poble l’han vist.” La dona no ha tingut més remei que reconèixer el fet i ha trucat el pastor.
Pastor per obra i gràcia del desig de mantenir una tradició. “Nosaltres no ens hi guanyem la vida. Hi posem diners. Una part dels guanys que la meva parella i jo obtenim de les nostres feines, l’invertim en l’explotació”, explica en Sergi Riba, enginyer que a primera hora del matí i a darrera hora de la tarda, i alguns dies encara els migdies, s’acosta a la casa de Segudet a arreglar les ovelles. Com l’ovella de reposició “del millor que teníem, de pura raça xisqueta i destinada a reproducció”, que aquesta tarda de dijous ha mort d’un atac a la jugular directe d’un dels llebrers. Sense contemplacions.
Fa un parell de mesos, quan es va demanar explicacions a la mestressa dels gossos sospitosos, “que no fa gaire temps que viu al poble”, es va justificar en el fet que els llebrers es van acostar a l’ovella quan aquesta ja hauria estat morta. No la van denunciar llavors ni l’han denunciat cap dels darrers dies que han vist com duia els llebrers deslligats. Però ara no se’n salvarà. Ni poc ni gens. “Ens ha trucat per reconèixer el fet i ens ha assegurat que es faria càrrec de tot. Però anirem fins a les últimes conseqüències”, exposa un Sergi Riba visiblement alterat. “Fart.” “Tot això no són fets aïllats. Ens trenquen els cartells, ens desmunten els tancats…”
El pastor-enginyer, o l’enginyer-pastor, deixa clar que l’atac s’ha produït en un terreny privat. “Les ovelles no estaven ni a la carretera general ni en cap camí comunal. Estaven pasturant als nostres terrenys” encara que fos fora del tancat. Aquesta època és època de pastura. I aprofiten les visites a la casa, a l’explotació, per donar aire a les ovelles. “N’han matat una però si no arribem a estar a la finca, aneu a saber quantes haurien estat”, recorda en Riba, que especifica que havien anat a arreglar l’hort i a netejar la finca. Però han pogut actuar amb certa celeritat. I altres veïns del poble els han ajudat a identificar la mestressa i els gossos.
I com que aquesta vegada s’ha vist enxampada, s’ha delatat ella soleta. Amb una trucada. I s’han activat els banders i la policia. Però quan els banders i la policia han estat a lloc, la dona ja havia marxat. I se l’ha hagut d’anar a cercar. Que sí, que “assumirà les conseqüències”. Però és que la situació, lamenta en Sergi Riba, s’hauria prou ben evitar si s’hagués fet el que tocava, que era lligar els gossos. De fet, s’han de lligar tots. On sigui. I més quan hi ha animals de renda en una zona i s’adverteix del fet. “La gent es pensa que la muntanya i el bosc són seus”, es lamenta el pastor-enginyer.
I encara una penúltima qüestió. “Els darrers temps sentim tot sovint que per culpa de les nostres ovelles, el comú està fent més controls i sancionant aquells propietaris de gossos que no van lligats. A sobre, encara ens volen fer culpables del seu incompliment.” I aquells que “fa quatre dies que són aquí ens diuen que a veure si no podem portar les ovelles a alta muntanya”. I encara un últim tema. “Si l’administració realment no actua, no amb paraules, amb fets, no val la pena continuar. Això no és sostenible. I val més tancar. Si això és el que vol la societat, és el que farem”. Però que llavors ningú no es queixi, diuen a ca l’Arrero, que l’herba esdevingui totxo. I les ovelles, xais. Viure com xais, exactament.