La participació en el Concurs Regional d’Eloqüència forma part d’aquest procés. El certamen, que reuneix centenars de centre educatius d’Occitània (França) i celebra la final a Albi, proposa cada any un tema sobre el qual els alumnes han de construir una al·legació estructurada d’entre tres i cinc minuts.
Quan a principis de curs s’anuncia el tema – enguany, ‘la resistència’ –, cada alumne ha d’escriure unes línies sobre què li suggereix. Després, en grups, desenvolupen arguments, busquen referències i estructuren el discurs. El resultat final ha de ser una peça construïda entre tots, malgrat que només una veu la defensi a l’escenari.
El professor Mathieu Girard, que ha participat en diverses edicions, insisteix que la primera dificultat no és parlar, sinó escriure. És un exercici exigent: donar forma a una argumentació coherent, respectar una estructura clara, ajustar-se estrictament al temps, regular el volum de veu, dominar el ritme... Tot suma.
Els premis obtinguts són importants, però el canvi de veritat es produeix a un altre nivell. Madina Bobekar, qui va guanyar el premi ‘Coup de Coeur’ l’any 2023, recorda com aquella experiència li va atorgar una seguretat que avui aplica en el seu dia a dia. Ella mateixa explica que, després de defensar un discurs d’aquesta envergadura, les petites presentacions o les entrevistes de feina es tornen reptes molt més assequibles.
La condició d’estar situat fora de les fronteres de França, que inicialment podria semblar un obstacle pel fet que el francès no sigui la llengua materna de molts participants, s’ha acabat convertint en el segell distintiu del Lycée Comte de Foix. Els jurats solen quedar captivats per l’accent andorrà. Com recordava la Madina, l’estratègia de l’èxit ha estat precisament aprofitar aquesta diferència cultural.
Un any després, el 2024, Laetitia Picart també va obtenir el premi ‘Coup de Coeur’ amb la seva al·legació sobre ‘Les llibertats essencials’. En el seu cas, el repte era diferent: una timidesa inicial que l’impedia exposar-se davant d’un públic fins al punt de participar en una final nacional de debats.
Fins i tot en edicions on els resultats no han estat els esperats, com el cas d'aquest any – eliminats per superar el temps límit –, els alumnes de Seconde GA han destacat que el procés de reflexió sobre temes com, per exemple, l'assetjament els ha servit per aprendre a no callar mai davant les injustícies.
Els premis aconseguits per la Madina o la Laetitia són el reconeixement a un esforç col·lectiu, però el benefici se l'emporta cada alumne a casa: la confiança de saber que la seva veu té valor. En definitiva, saber parlar és saber existir en societat. I això, com qualsevol altra habilitat, al Lycée Comte de Foix, també s’aprèn.