El fet de poder disposar per primer cop d’una imatge peregrina és motiu de joia per als portuguesos devots. Per als lusitans que respiren fer pels quatre cantons. La marededeu ha vingut directament des de Fàtima. Des del santuari que es va alçar on es va obrar els miracles. Sis aparicions en sis mesos. Del 13 de maig al 13 d’octubre del 1917. D’aquí que el 13 sigui un número amb molt sentit per a molts portuguesos. D’aquí, per exemple, que hi hagi tretze verges que surten de Fàtima per voltar per tot el món. Per primera vegada -se sap que el 1952 una d’elles va estar a la Seu però no queda clar si va arribar al Principat- un d’aquestes marededeus, concretament la número 5, ha estat enviada a Andorra amb tots els honors.
Va ser l’ara arquebisbe emèrit Joan-Enric Vives qui va fer la sol·licitud per tal que la verge de Fàtima pogués venir directament del seu santuari fins a Andorra. I el bisbe i Copríncep Josep-Lluís Serrano ha seguit l’encomana. De fet, ha estat el titular de la diòcesi d’Urgell qui, com a pastor, ha presidit la peregrinació. Des de la rotonda de Meritxell fins al santuari repassant, a cada X metres, cadascun dels miracles. Serrano presidia l’ascens en oració, i era l’ara vicari de la Massana, el capellà vingut de Fafe Albano Nogueira, qui anunciava cada miracle.
Han estat uns bons minuts de càntics, de lloances, de pregària. De remembrança (amb el cònsol general portuguès, Nuno Pinto da Rocha entre els peregrins). La responsable de la Confraria de Nostra Senyora de Fàtima, Elena Machado, mostrava abans d’iniciar la peregrinació la seva satisfacció per poder disposar d’una de les imatges que volten pel món. Una de les tretze marededeus que surten de Fàtima per dur la fe arreu és ara al Vaticà, recordava una Machado que explicava que la confraria va néixer el 1997 amb el suport del bisbat d’Urgell, que està integrada per nou persones que li donen sentit i un grup coral. Tot plegat amb seu a l’església de la Massana.
I és a Sant Iscle i Santa Victòria que té a Andorra, la verge de Fàtima ‘casa seva’. Cada 13 de mes s’hi celebra una missa en el seu honor. Cada any la ‘Fàtima massanenca’ surt a peregrinar. Enguany, però, la imatge era especial. Molt especial. I s’ha notat en els ciutadans portuguesos que l’han volgut acompanyar. Que s’hi han volgut fer fotos. Que l’han immortalitzat i acompanyat fins al santuari on ha presidit, al costat de Meritxell, una celebració eucarística dirigida per Serrano. El nou bisbe, per si algú no n’estava convençut encara, s’ha guanyat del tot la parròquia lusitana.
El prelat diocesà, el Copríncep mitrat, ha oficiat tota la missa -amb assistència del cònsol de Canillo, Jordi Alcobé, i la ministra de Cultural, Mònica Bonell- en portuguès. Serrano va fer missions a Moçambic i el portuguès és un dels diferents idiomes que domina. I el santuari ple de gom a gom li ho ha agraït. Lloances al bisbe. Però, sobretot, devoció per Fàtima. Per molta Meritxell que hi hagi, els portuguesos no tenen dubte. Fàtima va un pas per davant. I més enguany. Amb la verge de ‘veritat’. Macron no vindrà. Però la marededeu de totes les marededeus portugueses sí que fa estada a Andorra. I hi serà durant més d’un mes.