Moliner ha portat a Andorra un trosset del seu ‘Lugar Paraíso tour’. Des d’abans de les 11 de la nit, hora marcada d’inici del concert, la plaça de les Arcades ja lluïa plena de gent. I quan pocs minuts després de les 11 s’han apagat els llums, crits i aplaudiments per rebre el cantant, que ha arrencat amb una energia desbordant i ‘Mi religión’. Sense pràcticament pausa ha passat a ‘Dos primaveras’, no ha parat de moure’s al ritme de la salsa de ‘Me quedo’ i definint Andorra com “un lloc màgic” s’ha quedat sense res a dir (‘Nada que decir’).
Moliner ha aprofitat per dedicar ‘Good day’ als més petits que han acudit a veure’l, i ha deixat anar un dels pocs discursos reivindicatius de la nit. “Aquest món cada dia està més boig, cada cop hi ha més injustícies”, ha dit, per condemnar, en nom de tota la banda, “qualsevol genocidi” que s’estigui produint.
I després d’animar als infants a lluitar per un món millor, tampoc s’ha oblidat d’aquells que ho passen malament, dels que potser eren al concert amb un somriure per dissimular el malestar. “No estàs sol, comparteix el que et passa i demana ajuda si et cal. Estima’t a tu, sobretot, i fes-ho ‘Ara’”, ha demanat, per llançar-se amb l’única peça en català del concert.
Els 60 minuts d’energia desbordant a sobre l’escenari han permès gaudir també de ‘Luces de ciudad’, ‘Nexo 04. Tu cuerpo en braille’, ‘Enséñame’ o ‘Esperando’. Ara bé, l’explosió total ha arribat amb ‘Libertad’, que ha portat l’eufòria a la plaça, amb el públic corejant la lletra i saltant com si no hi hagués un demà. Arribava la recta final de l’actuació i aquí hi ha hagut moment per alguns altres dels seus èxits més sonats: ‘Soldadito de hierro’, ‘Meneito’ i ‘Vuela alto’.
Molts haurien seguit cantant i ballant, però després d’una hora de donar-ho tot sobre l’escenari, en el seu cas, les paraules de comiat no han portat a la tanda de bisos. Foto de record amb la resta de membres de la banda, ‘Libertad’ que tornava a sonar enllaunada i un Nil Moliner que des de sobre l’escenari s’acomiadava dirigint el cant del públic que mostrava una sintonia absoluta amb el seu ídol.