Els especialistes de la policia en delictes contra les persones tenen clar, o almenys això és el que ha passat en les darreres actuacions, que s’arriba a la prostitució a partir d’altres delictes. En el desmantellament dels dos darrers pisos en un cas primer es va enxampar la droga i en l’altre, s’hi va arribar a través del contraban de tabac. Prostituir-se en sí, ja s’ha dit, no és delicte. Per tant, demostrar que hi ha un comportament il·lícit perquè se sospiti que una noia rep homes de forma constant no és evident. Però sí que hi ha accions penades. I aquí és on rau el principal desconeixement de les noies que vénen a exercir com a tal a Andorra.
Els ‘negocis’ que s’han desmantellat en els darrers temps estaven dirigits i integrats per dones en situació irregular al país -o al·legal, perquè moltes hi passen pocs dies, a tot estirar algunes setmanes i per tant les empara el règim turístic d’estada de 90 dies- i que no solen arribar mai als 40 anys. De fet, la majoria no tenen ni 30 anys. De les tres empresonades, n’hi ha una de 24, una de 26 i una de 38 anys. I cap d’elles no era conscient que podien estar incorrent en un delicte. Pensaven que només tenia responsabilitat el client-usuari. I, en efecte, els demandants dels serveis han de respondre d’una multa pecuniària de 300 euros resultat de la prohibició de sol·licitar serveis de prostitució establerta en la Llei de seguretat pública.
Els darrers pisos on s’hi exercia la prostitució desmantellats s’han ‘descobert’ de forma fefaent a través d’altres delictes, que hi poden tenir a veure (droga) o no (contraban)
Però les exercents també poden incórrer en una infracció. I en aquest cas penal. I no cal que hi hagi proxenetisme -de fet, cap de les empresonades preventivament no estan acusades de ser proxenetes perquè no haurien ni enganyat ni exercit violència física o emocional sobre cap ‘col·laboradora-: l’afavoriment de la prostitució i encara de manera més complexa, per dir-ho així, l’establiment són considerats delictes majors a Andorra. I com a pena bàsica hi ha associat un termini d’entre tres mesos i tres anys.
Dues de les tres dones actualment a la Comella estan acusades d’establiment i alhora d’afavoriment. El primer supòsit de fet és el que sorprèn més les implicades. Recull el Codi penal que “qui faci funcionar o financi un establiment de prostitució ha de ser castigat amb pena de presó de tres mesos a tres anys i inhabilitació per a la gerència d’establiments d’hoteleria, restauració o lleure fins a cinc anys”. Aquest és el delicte d’establiment. L’afavoriment és el fet de reclutar les noies. I té un agreujant si es fa difusió dels serveis a través dels mitjans de comunicació, inclòs, és clar, portals d’Internet.
Els darrers ‘negocis’ de prostitució desmantellats a Andorra es promocionen, d’entrada, a través de webs ‘especialitzades’. I una vegada es manté contacte amb aquests portals, la relació amb els clients passa a ser a través de l’aplicació de telefonia social WhatsApp. Les darreres noies que s’han controlat -en el darrer cas, a banda de la detinguda hi ha dues noies que tenen la consideració de testimoni- operaven amb línies telefòniques espanyoles. Hi ha dues, tres, quatre línies. Quatre telèfons. I la noia que marxa el deixa a la següent. I així va girant la roda.
MOBILITAT
Entre les noies hi ha molta mobilitat. Fins i tot entre les ‘gestores’. No és habitual el cas de la dona ucraïnesa que exercia de ‘madame’ i poc s’hauria prostituït en principi i que va iniciar el negoci a l’avinguda del Ravell de la Massana per traslladar-lo, posteriorment, a l’avinguda Fiter i Rossell d’Escaldes. Aquest prostíbul, que amb les exercents mantenia el mateix ritme de mobilitat que s’ha detectat actualment, es va desmantellar el març del 2019. Segurament era un dels més estables. Però des de llavors, tot el que s’havia detectat era molt de curta durada.
El client-consumidor pot ser multat en base a la Llei de seguretat pública; però és més desconegut que l’establiment o l’afavoriment no només estan recollits al Codi penal: són delictes majors. I per no dir ja el proxenetisme, que és quan hi ha violència o engany
Com el cas de la parella, empresonada durant uns quants anys, que tenia muntat un ‘negoci’ en un allotjament turístic de Terra Vella. La noia exercia alhora que reclutava altres dones per prostituir-se. Però en aquest cas hi va haver agressions, violència vaja, engany i altres circumstàncies que van fer pujar uns quants graus la situació. D’aquí que els dos responsables del ‘negoci’ estiguessin un bon temps tancats. Cap dels dos estava degudament establert a Andorra a diferència de l’esmentada ciutadana ucraïnesa, que sí que feia vida totalment normal al país. Amb una suposada parella -andorrà- i un fill inclosos.
Els darrers anys, tota activitat de prostitució que s’ha detectat, i que no sempre és punible, s’ha dit, solia exercir-se en allotjaments turístics. I de manera molt temporal. D’aquí que als investigadors consultats per l’Altaveu els hagi sorprès el darrer cas. El que es va descobrir fent seguiments a un home espanyol resident que suposadament es dedicava a facilitar tabac a grups d’estrangers. Tant traginava amb tabac com feia de ‘taxista’ a noies que exercien. De fet, a nom seu estava llogat el pis on s’exercia l’activitat.
No es tracta de cap allotjament temporal. No, no. És un pis relativament nou, a la zona del Prat del Rull, a Andorra la Vella, llogat sota les condicions que estableix la llei d’arrendaments i a preu de mercat. És a dir, sense concretar, a 1.500 euros el mes o més. I és que es tracta, o es tractava, d’un pis de ben bé tres habitacions. Permetia ‘ocupar’ més noies alhora. De fet, en menys d’un any hi haurien passat, com a mínim, una quinzena de dones diferents de menys de trenta anys.
No n’hi haurien passat pas tantes en el pis d’Escaldes -també se sospita d’activitat a Encamp- on exercien les dues dones empresonades en el primer moment. Les descobertes ‘gràcies’ a la ‘cocaïna rosa’. ¿És la droga un servei més que s’ofereix als clients, un complement de l’activitat sexual? Segurament. Però els investigadors prefereixen no anar més enllà. Per no donar pistes i per no saltar-se secrets amb una instrucció encara oberta. Tant oberta, per exemple, que encara no estava clar si podrien analitzar els telèfons comissats o no.
Les noies que se solen prostituir a Andorra en el marc d’un ‘negoci’ com a tal solen ser joves, s’estan poc temps al país i sempre de forma al·legal, s’anuncien via web i tenen experiència en altres indrets
I si es poden analitzar els dispositius mòbils i apareix algun llistat de clients molt probablement s’haurà d’elevar la proposta de sanció administrativa en virtut de l’esmentada Llei de seguretat pública. En el cas de fa cinc anys al pis de Fiter i Rossell, la citada normativa no operava. Llavors, però, la Batllia va optar per citar els clients -o bona part d’ells, perquè la llista que es va trobar era ben llarga- a declarar com a testimonis. Va ser la seva ‘pena de banqueta’. Ara, si fos el cas, s’hauran de rascar la butxaca. Que aquesta és una altra.
Els preus són molt variables. Depèn del tipus de servei, de la durada de la relació… I la noia que es prostitueix comparteix l’ingrés amb la persona que facilita el lloc de trobada. Però és que les noies que pugen algunes setmanes a Andorra ja vénen sovint ‘ensenyades’ d’altres indrets. És una roda. I el que sobta, ara, és que al país hi hagués com a mínim un pis amb vocació de continuïtat permanent. Hi havien estat. Però feia alguns anys que no se’n detectaven.