L’estrena difícilment podia haver deixat més arguments per somriure. L’Andorra no només va golejar un Ceuta que arribava a Encamp després d’una pretemporada immaculada, sinó que ho ha fet repartint protagonisme. Pau López, Jordi Cano, Hugo Solozábal, Hugo López i Stefan Golubovic debutaven com a titulars, mentre que Nacho Quintana, Lautaro Spatz i Andoni López ho feien des de la banqueta. Vuit cares noves en total i, malgrat això, una sensació de continuïtat absoluta respecte a l’equip que va acabar la temporada passada.
És precisament aquí on Manso ha posat l’accent. El tècnic considera que haver mantingut un gruix important de la plantilla permet que el model continuï creixent i facilita enormement l’adaptació dels nouvinguts. “Pràcticament sembla que no haguem anat de vacances”, va resumir després d’una actuació en què bona part de la columna vertebral ja coneixia de memòria els automatismes. La defensa, el mig del camp i bona part de l’estructura provenen del curs anterior; els nous han hagut d’encaixar-se en una maquinària que ja estava en funcionament.
Un dels exemples més evidents és Jordi Cano. El davanter ha recorregut un llarg camí per arribar al futbol professional: Segona Catalana, Primera Catalana, Tercera, Segona B, Segona RFEF i Primera RFEF abans d’estrenar-se, als 31 anys, a Segona divisió. Només va necessitar 33 minuts per marcar el seu primer gol i va completar el debut amb una assistència meravellosa. Manso, però, destacava especialment una característica que va més enllà de les xifres: la profunditat. L’Andorra necessitava futbolistes capaços d’amenaçar l’esquena de les defenses i generar espais interiors, i Cano “encaixa perfectament” en aquesta idea.
La mateixa profunditat l’han aportat els laterals. Martí Vilà i Carrique van convertir les bandes en una de les principals vies per desmuntar el Ceuta. No era casualitat. El cos tècnic havia detectat durant el curs passat que molts rivals protegien l’interior davant el joc posicional tricolor i obligaven l’Andorra a trobar altres camins. Contra els ceutins, el pla va ser atacar per fora, acumular futbolistes per dins per alliberar els laterals i instal·lar-se més amunt. La resposta, contundent.
I encara hi havia espai perquè la banqueta acabés de convertir el debut en una festa. Nacho Quintana va necessitar pocs minuts per signar un doblet i ja acumula quatre gols com a tricolor, mentre Álex Calvo completava la maneta. Per Manso, els tres últims gols servien per reforçar una idea que vol instaurar al vestidor: “Cap jugador és més important que un altre”. En una plantilla llarga i encara pendent d’acabar de configurar-se, la primera jornada ha deixat clar que hi haurà competència.
LÍDERS PER PRIMERA VEGADA
La fotografia de la classificació també permet assaborir el moment. L’Andorra ha quedat provisionalment al capdavant de Segona gràcies al 5-1 i, si els partits que resten fins al tancament de la jornada d’aquest dilluns no alteren aquesta situació, acabarà una jornada com a líder del futbol professional per primera vegada en la seva història. Una anècdota a mitjan agost, segurament, però també una fotografia inèdita per a un club que continua fent passos endavant.
Manso, en qualsevol cas, no vol que el 5-1 faci perdre la perspectiva. “No ens ha de fer creure més bons que ningú”, va advertir. El tècnic recorda que encara hi ha futbolistes en procés d’adaptació i situa de nou la permanència com la primera frontera: calcula que falten 47 punts per assegurar un altre curs a Segona. “Avui ho hem de celebrar”, concedia, abans de posar ja el focus en la visita a Vigo. Perquè la millor manera de saber fins on pot arribar aquest Andorra serà comprovar quant temps és capaç d’allargar una versió que, en la primera nit del curs, ha estat difícilment millorable. I dilluns 24, contra el Celta Fortuna, hi haurà una altra oportunitat.