L’ambient sardanístic es deixava sentir aquest diumenge al matí, encara, a Encamp. Després del concurs de colles del dissabte a la tarda, avui era el torn de l’aplec. Però si ahir la plaça dels Arínsols era plena, avui la imatge era diferent. Un parell de rotllanes puntejaven al ritme de les peces que tocaven les cobles, La Flama de Farners i Jovenívola de Sabadell. Entre balladors i espectadors, potser un centenar de persones. Vingudes d’arreu, això sí. En un full tothom podia inscriure’s per deixar constància dels diferents territoris amb presència a l’esdeveniment: Escaldes-Engordany, Vilanova del Vallès, Prats de Lluçanès, Ordino, Torregrossa, Lleida, Soses, Artesa de Lleida, Bellpuig o Cervera.
La cita havia començat a les 11 i al cap d’una hora s’anunciava una pausa per compartir un vermut. L’acte de novetat que el comú ha afegit aquest any a l’esdeveniment per commemorar els 30 anys de la designació d’Encamp com a ciutat pubilla de la sardana. Ara sí, quan hi ha teca i beguda -i de franc- surten comensals de sota les pedres. I entre vermuts, olives i patates, la Lurdes i la Maria, provinents de Lleida, destacaven que aquest any veien l’aplec més animat. Ara bé, el problema que hi troben sempre és el mateix: “costa estirar el jovent”. A Lleida, expliquen, n’hi ha colles que van a concursos, però quan es tracta de festes populars no apareixen. “Ho veuen molt clàssic i com de gent gran”, apunten, destacant, com des de l’agrupació que “el Coti x Coti ens va ajudar” i per tant, “se n’haurien de fer més així, perquè ho trobin divertit”.
Però això de l’avorriment, els aficionats, ho veuen com un mite. “És divertit i quan sents el flabiol, se te’n van els peus”, confessa la Carme, de l’agrupació andorrana. “Des de forma sembla que sempre sigui igual, però no. Quan estàs dintre, veus com és la música, quan la sents al cor, comptes la sardana, la reparteixes i tot quadra... Tots ballem amb alegria i emoció la nostra dansa, és genial”, conclou la Maria.
TALLERS
I superat el Coti x Coti, què es pot fer? Doncs d’entrada, l’Agrupació Sardanista Andorrana vol fer tallers a totes les escoles del país. L’any passat van fer una primera experiència al Sant Ermengol, d’un sol dia, però aquest curs en faran a l’escola de Canillo i si tot va bé, a Sant Julià, com a proposta extraescolar als migdies. Armengol creu que “falta una mica de coneixement de què és la sardana, de l’esperit que té i treure el prejudici que és avorrida i de gent gran”, però amb els tallers, que en el cas dels adults fa anys que funcionen, confia revertir-ho.
Són conscients que amb un sol any serà complicat arribar a tot arreu, però en el fons, també saben que és qüestió d’anar a poc a poc i anar sembrant llavor, perquè el resultat es pugui veure d’aquí uns anys, amb places plenes de joves puntejant la dansa que com deia Joan Maragall és “la més bella de totes les danses que es fan i es desfan”.