És l’‘Esbartíada jamboril’. D’esbart i de Jambo. Un maridatge gairebé tan perfecte com la fusió de música i gastronomia que és la mare dels ous de qualssevol edicions del Jambo. I en van tretze. Aquest invent parit per Toni Colom amb el suport artístic, tècnic, d’Oriol Vilella i altres molts col·laboradors -compte, en l’organització hi treballen una cinquantena de persones, però és que tranquil·lament hi poden haver mitja dotzena d’escenaris funcionant a l’hora i un rere l’altre durant tranquil·lament mitja dotzena o més d’hores seguides- ha tornat a envair, i de quina manera, el centre històric d’Andorra la Vella.
I la tarda del dissabte, la segona jornada forta de nassos, la segona i última, és propietat dels esbarts. Però no, no allò que alguns s’imaginen avorrit i atrotinat. No és pas aquesta la cosa. Que ja fa algunes edicions del Jambo que amb una banda que munta músiques actuals adaptades a la dansa esbartiana, els dansaires del país s’ho passen teta saltant i ballant com no hi ha món. I fins i tot, ep, i això es cosa de nota, deixen les rivalitats a la butxaca. Com a mínim els tres que han ‘saltat’ a l’escenari enguany.
Que si l’Esbart Laurèdia i els seus bastoners inclosos, que si l’Esbart Dansaire d’Andorra la Vella o el de les Valls del Nord. D’acord, ja hi haurà temps -que ja hi ha sigut en altres moments- per afegir-hi el Santa Anna d’Escaldes i el Sant Romà d’Encamp. Però compte. Això dels esbarts és una altra dimensió. En fi, que és molt Jambo. I té tanta o més requesta que qualsevol actuació musical. Que els esbarts, ja se sap, mouen gent. I mouen, caram si el mouen, l’esquelet.
Hores d’ara, Casa de la Vall encara deu tremolar. I si els senyors Busquets aixequessin el cap, potser l’haurien tornat a abaixar veient uns bastoners tradicionals saltant al ritme d’uns ‘tals’ Buhos. Per cert, preàmbul del concert d’aquest diumenge a la nit a Encamp. A la festa del Poble. I amb els lauredians fent ara de ‘partners’ del grup català i la coreografia de l’’Impuls’. En fi, que el Jambo és dels esbarts, i de la salsa, i del flamenc, i del jazz de Kic Barroc o les versions i els temes de pop-rock de Quim Salvat. De tot hi ha a la vinya del Jambo.
I els esbarts, ara sí que sí, després d’un temps de dubtes i titubejos, ara ja no tenen cap mena de dilació. També són ‘jamborils’. I a mitjan juny cada dos anys, ‘jamborilegen’ pel centre històric d’Andorra la Vella. Territori Jambo cent per cent.