El balanç global del 2025 deixa xifres que expliquen la complexitat del camí: 19 victòries, 12 empats i 14 derrotes, amb 59 gols a favor i 53 en contra (+6). Quatre entrenadors diferents han dirigit l’equip en aquest període –Ferran Costa, ‘Beto’ Company, Ibai Gómez i Carles Manso– en un curs que ha posat a prova la capacitat d’adaptació del club.
A nivell individual, el gol ha tingut noms propis. Manu Nieto (14 gols) i Lautaro de León (12) han estat els principals referents ofensius, amb el suport de Minsu (5), Josep Cerdà (4) i Dani Villahermosa (4). Però si una imatge resumeix l’any, no és una estadística: és l’èxtasi tricolor a El Toralín, el 21 de juny.
GENER NEGRE I UN COP DE TIMÓ ENCERTAT
El 2025 va començar amb males notícies. Dues derrotes contundents –3-0 a Arenteiro i 0-2 contra el Bilbao Athletic– van accentuar una dinàmica negativa que arrossegava l’equip des del final del 2024. Desè classificat al grup I de Primera RFEF i a dotze punts del lideratge, el projecte de Ferran Costa va quedar sentenciat.
La destitució del tècnic de Castelldefels va obrir la porta a un relleu inesperat: ‘Beto’ Company, fins aleshores segon entrenador, assumia el comandament de manera interina. El debut, curiosament, va ser una derrota a Ponferrada (1-0). Ningú podia imaginar aleshores que aquell escenari acabaria convertint-se en el lloc més feliç de la història recent del club.
Superat el cop inicial, l’Andorra va reaccionar. Quatre partits sense perdre, amb remuntades al temps afegit contra Barakaldo (2-3) i Zamora (2-1), van reactivar un vestidor que començava a creure-hi de nou. Tot i algun sotrac puntual, com el 3-1 davant Unionistas, els tricolors van anar escalant posicions fins a signar un tram final brillant.
Els triomfs consecutius contra Gimnàstica Segoviana, Osasuna B, Nàstic i Barça Atlètic (1-3) –aquest últim amb una exhibició majúscula– van situar l’equip entre els millors. La derrota inesperada davant el Sestao River a l’últim partit al Nacional va frustrar les opcions d’ascens directe, però no va trencar la dinàmica. El camí seria més llarg: el del play-off.
EL MES DE JUNY I LA NIT QUE JA ÉS HISTÒRIA
Les semifinals contra l’Eivissa van confirmar el moment de forma. Amb l’Estadi Nacional ocupat pels Jocs dels Petits Estats, l’Andorra va jugar a Encamp, un avanç del que vindria després. A la tornada, Nico Ratti va aturar un penal clau a Bebé i Lautaro va marcar el gol decisiu (0-1) per classificar a l’equip per la darrera fase.
La final era contra la Ponferradina. Després de l’1-1 de l’anada, tot es decidia a El Toralín. El 21 de juny del 2025, amb més de 200 aficionats tricolors desplaçats, l’Andorra va resistir, va patir i va colpejar. Lautaro, al 56’, va aprofitar el rebot d’un penal fallat per marcar el gol de l’ascens. El xiulet final va desfermar l’èxtasi: jugadors, cos tècnic, afició i un Gerard Piqué omnipresent celebraven el retorn a Segona divisió, que es va culminar amb una ascensió de l’afició al Comapedrosa.
ADÉU NACIONAL, HOLA ENCAMP
Aquella temporada també va servir per tancar una etapa simbòlica. L’FC Andorra va arribar a un acord amb el Govern i la FAF per deixar definitivament l’Estadi Nacional i disputar els seus partits al Nou Estadi de la FAF, a Encamp. Un canvi motivat per la necessitat de disposar d’una instal·lació estable, adaptada a les exigències del futbol professional i allunyada dels conflictes de calendari i convivència amb altres esports com el rugbi.
El trasllat va suposar un pas endavant estructural, amb una instal·lació més moderna i funcional, i va marcar l’inici d’una nova etapa per al club, tant a nivell esportiu com institucional. Malgrat l’èxit, el club va decidir no donar continuïtat a ‘Beto’ Company. L’aposta ja estava feta: Ibai Gómez seria el nou entrenador per a la temporada 2025-26. Amb ell, una profunda renovació de la plantilla –13 fitxatges i 15 sortides– i un inici de curs il·lusionant.
DE REVELACIÓ A CRISI… I UNA NOVA REACCIÓ
L’Andorra va sorprendre a Segona: empats i victòries a Las Palmas i Saragossa, triomfs a Encamp contra Burgos i Còrdova, i una victòria de prestigi a El Sardinero davant el Racing. 14 punts dels primers 21 i places de play-off.
Però el somni es va esvair ràpid. Deu jornades sense guanyar i una derrota dura contra el Castelló (1-3) van portar al comiat d’Ibai Gómez. Aquell partit no només va situar l’Andorra en posicions de descens, sinó que va evidenciar una desconnexió interna que ja feia setmanes que s’intuïa. El mateix Ibai Gómez admetria posteriorment, en una entrevista, que al descans d’aquell duel va percebre clarament que havia perdut la sintonia amb alguns dels pesos pesants de la plantilla, un moment de lucidesa tan sincer com dolorós.
La seva sortida va deixar l’Andorra en un escenari delicat, obligat a reaccionar amb rapidesa en plena lluita per estabilitzar-se a la categoria. Però el relleu ha tornat a arribar des de dins, amb Carles Manso assumint el comandament juntament amb l’equip tècnic interí, iniciant una nova etapa marcada per la necessitat de recuperar solidesa, confiança i identitat competitiva. Amb ell, l’equip ha recuperat solidesa i esperança. Victòria a Valladolid amb gol de Minsu al 90’, i triomf final contra el Deportivo (1-0) abans de Nadal. L’Andorra tanca l’any 13è, amb 24 punts, lluny del descens i mirant cap amunt.
UN FUTUR OBERT
El 2025 deixa un club més madur, amb cicatrius però també amb orgull. L’FC Andorra ha demostrat que sap caure, aixecar-se i reinventar-se. Amb el mercat d’hivern a l’horitzó, un mínim de dos reforços previstos i una nova casa a Encamp, el projecte continua viu. Perquè si alguna cosa ha quedat clara aquest any és que, a Andorra, res no és fàcil… però tot és possible.