El Cercle d'Economia presumeix del seu esperit de lliure pensament i opinió arrelat a l’entitat des de la seva fundació en els anys cinquanta del segle passat, i que s’ha manifestat en circumstàncies no sempre fàcils com poden ser polítiques, socials o en una pandèmia. En aquest darrer marc, Espot ha posat en relleu que, després de la crisi financera internacional, ara “hem de fer front a un nou canvi de paradigma: el de l’endemà de la Covid”. Dues crisis que, tal com ha afirmat, “han accelerat canvis de fons” i “han actuat com a catalitzadors d’un canvi al qual havíem de fer front”.
El cap de Govern ha recordat que les accions endegades des del 2009 han portat a Andorra a ser un país “obert, competitiu i homologable”. Reformes en matèria fiscal o financera, d’entre les quals ha remarcat l’habilitació de mecanismes d’intercanvi d’informació fiscal per passar a ser considerats com a plenament cooperants, la signatura de convenis per evitar la doble imposició o l’obertura del’economia andorrana a la inversió estrangera.
Augura que la pandèmia portarà el deute fins al 46% del Producte Interior Brut (PIB) al final d'aquest any
Un seguit de canvis que, segons Espot, són necessaris per entendre l’Andorra actual i la seva resiliència econòmica, que “es transforma, innova i es diversifica”, i que ha permès enfrontar l’emergència sanitària del coronavirus amb uns comptes governamentals equilibrats. Justament, Xavier Espot s’ha referit al “sobreesforç de despesa” en les mesures per donar suport i ajut directe al teixit productiu per garantir, en la mesura del possible, la generació de riquesa i preservar també els llocs de treball. Després d'explicar que els darrers pressupostos del Govern s'havien tancat en positiu, ha augurat que la pandèmia portarà el deute fins al 46% del Producte Interior Brut (PIB) al final d'aquest any.
En l'àmbit sanitari ha subratllat l’actuació de l’Executiu amb un objectiu clar: “minimitzar el nombre de contagis i protegir les persones més vulnerables. “Ens hem esforçat per garantir que Andorra era un país segur i ben preparat per donar resposta als repunts de la pandèmia amb més i millor capacitat de test, de rastreig i de mesures selectives per evitar paralitzar l’activitat de serveis”, ha argumentat.
Ha recordat que es crearà un parc tecnològic i una zona franca
Ha fet referència a l’endemà de la pandèmia, que ha “accelerat la transformació cap a la qualitat i l’excel·lència”, i que al Govern ha definit en el full de ruta anomenat Horitzó 23 (H23), en relació amb l’any en què acaba l’actual legislatura. I amb aquest H23, la transició energètic, la sostenibilitat, la innovació i la resiliència. Ha reconegut que “el gran repte de l’economia andorrana és la seva diversificació en clau de sostenibilitat i també en clau d’innovació”. En aquest marc ha recordat que es crearà un parc tecnològic i una zona franca.
Entre tants anuncis ha confesat que "acabarè perquè m'estic col·lapsant" i ha donat pas al torn de preguntes amb presència de personatges com Lluís Recoder, exconseller de la Generalitat i exalcalde de Sant Cugat del Vallés. Ha estat una intervenció, amb preguntes, de tres quarts d'hora.