La iniciativa és l’evolució de l’habitual campanya de promoció de l’ús de la llengua oficial que es feia cada any. Enguany, s’opta per un model diferent amb l’objectiu d’impulsar l’idioma en el món digital. “Vam agafar l’exemple de l’Aferrada”, ha explicat Bonell. Es tracta d’una trobada impulsada per l’Obra Cultural Balear que, segons ha indicat el director de Política Lingüística, Joan Sans, ha tingut força èxit els darrers anys. Per això, “quan vam examinar les propostes ens va semblar més potent i interessant fer aquest esdeveniment i veure si podem aconseguir que es facin més continguts en la nostra llengua”.
La ministra ha posat en relleu que “el català ha de ser també una llengua digital i hem d’assegurar-nos que també es faci servir en aquest àmbit”. Per això, ha admès, “el suport institucional és imprescindible”. Aquest suport es tradueix ara en un pressupost de 32.500 euros per a la trobada i la campanya publicitària que es farà per promocionar-la.
L’Eixivern tindrà lloc el 21 de febrer i comptarà de dues parts: al matí, una sessió tancada a influenciadors i creadors amb 20 places; a la tarda, una d’oberta al públic, amb un màxim de 100 espectadors. De moment, s’ha tancat la participació de l’humorista Mohamed Lamine, de la reportera del programa de televisió ‘APM?’, Nerea San Félix, i la ‘influencer’ gastronòmica Laura Zurriaga.
A partir d’aquí, ara es farà una tasca per convidar professionals de les xarxes i que també hi participin. Començant, lògicament, pels que es troben al país. De fet, a la pregunta de si es farà l’oferiment a alguns dels més mediàtics, com ara ‘El Rubius’, Bonell ha assegurat que així serà.
En aquest sentit, la ministra no ha volgut polemitzar quan se li ha demanat per aquells que, els darrers temps, s’han mostrat molt crítics -i en alguns casos amb males formes- amb l’obligació d’haver d’acreditar un nivell mínim de català per poder renovar el permís de residència. “Per sort, tenim altres creadors que han fet comentaris positius. No entrem en el debat”, s’ha limitat a indicar. Ara bé, també ha recordat que “si resideixen a Andorra, hauran de renovar l’autorització i és obvi que la llei l’hauran de complir i necessitaran aquest nivell”.