La conferència, organitzada per l’Agència Andorrana de Protecció de Dades (APDA) a l’Escola Andorrana de Batxillerat, ha estat la primera sessió d’aquestes característiques que es fa en un centre educatiu del país. La voluntat ha estat parlar de privacitat, identitat digital, xarxes socials i intel·ligència artificial des d’una perspectiva pràctica i pròxima al dia a dia dels adolescents.
Només començar, Roca els ha demanat que entressin al seu compte de Google i revisessin l’apartat de dades i privadesa. Historial de YouTube, activitat web, aplicacions o la cronologia de Google Maps poden deixar una traça molt més detallada del que sovint es pensa. Si aquesta funció està activada, per exemple, es pot arribar a reconstruir on ha estat una persona en un moment determinat.
El missatge no ha estat deixar d’utilitzar aquestes eines, sinó saber què s’està cedint i decidir si realment compensa. Roca ho ha explicat amb una comparació molt senzilla. Hi ha persones a qui no dona ni el nom i d’altres a qui facilita nom, adreça i telèfon. Amb les plataformes digitals, sosté, la lògica hauria de ser semblant.
Aquesta informació, però, no serveix únicament perquè una empresa conegui millor l’usuari. També condiciona el que li acaba mostrant. Roca ho ha exemplificat fent una mateixa cerca amb el seu perfil habitual i en un entorn on Google disposava de menys informació seva. Els resultats canviaven.
“Cadascú de vosaltres viu en un Google diferent, en un Instagram diferent”, ha advertit. Les plataformes personalitzen les respostes i els continguts en funció del perfil que van construint de cada persona. És una manera de millorar el servei, però també de mostrar-li un entorn cada vegada més fet a mida.
A partir d’aquí, la conversa ha anat cap a la intel·ligència artificial. Roca ha mostrat dues converses amb ChatGPT sobre un mateix conflicte personal, però explicat des del punt de vista de cadascuna de les dues persones implicades. En tots dos casos, l’eina tendia a donar una resposta favorable a qui formulava la consulta.
L’exemple li ha servit per insistir en una idea. “ChatGPT és una eina entrenada per contestar, no per encertar. És un motor de conversa”. Roca assegura que la utilitza cada dia i que li resulta útil, però remarca que una resposta ben escrita i convincent no és necessàriament una resposta correcta.
La preocupació augmenta quan aquestes eines es converteixen també en una porta d’entrada a la informació. En un cercador tradicional, l’usuari veu diversos resultats, identifica els mitjans o les webs i decideix on entra. Amb un xat, en canvi, rep una resposta ja elaborada.
“El problema de la IA és que mata la font”, ha explicat després de la conferència. Encara que l’usuari pugui demanar d’on surt una dada, ja no sap quines altres fonts han quedat descartades abans d’arribar a aquella resposta. “Aquí has perdut el control d’on cliques”, ha remarcat.
En aquest context, Roca considera que cal recuperar una actitud crítica davant qualsevol informació que aparegui a la pantalla. Una mateixa realitat pot tenir lectures diferents segons qui l’expliqui, el context cultural o la línia editorial del mitjà. Això ja passava abans d’internet, però a la xarxa totes aquestes versions apareixen barrejades i no sempre és fàcil identificar què hi ha al darrere.
Precisament aquí és on l’expert ha trencat amb un dels tòpics més habituals sobre joves i tecnologia. Preguntat pel principal risc digital per a un adolescent, ha assenyalat la quantitat d’informació que es pot arribar a deixar sense ser-ne del tot conscient. Tot seguit, però, ha introduït un matís.
“Sempre diem que són immadurs i que els hem de venir a salvar, però aquesta gent té 16 anys i, en aquests temes, en saben més que nosaltres”, apunta Roca
“Em preocupa més la gent de 50 anys que la de 14”, ha assegurat. Segons Roca, els adolescents entenen moltes d’aquestes dinàmiques de manera més intuïtiva i sovint són més conscients de la petjada digital que els adults. “Els de 14 ho entenen”, ha insistit, tot qüestionant que siguin sempre els més joves els que necessitin rebre lliçons sobre tecnologia.
La reflexió també va dirigida als adults. “Sempre diem que són immadurs i que els hem de venir a salvar, però aquesta gent té 16 anys i, en aquests temes, en saben més que nosaltres”, ha apuntat. Per això defensa que l’educació digital ha de servir per a tothom i que els adults tampoc poden donar per fet que ja saben moure’s millor en aquest entorn.
Els alumnes, però, també han sortit de la sala amb coses per revisar. L’Alèxia, de 17 anys, explica que ja coneixia alguns dels riscos de compartir informació personal, però no era tan conscient de fins a quin punt aquestes dades podien condicionar les respostes que rep. Una mateixa pregunta, apunta, pot donar resultats diferents a dos companys en funció de les seves preferències o del perfil que les plataformes han construït de cadascun.
La sessió li ha fet replantejar alguns hàbits. “Ara que hi penso fa una mica de por”, admet, sobretot perquè una resposta que sembla neutra pot estar condicionada per la informació que ja té la plataforma sobre l’usuari.
En Ian, també de 17 anys, s’ha quedat sobretot amb les opcions que permeten controlar millor aquesta petjada. La xerrada li ha descobert funcions de privacitat de Google que desconeixia i que, si en el futur utilitza més aquests serveis, diu que tindrà en compte per decidir quina informació vol compartir.
En cap cas, però, Roca ha demanat als alumnes que abandonin Google, Instagram o ChatGPT. La proposta és menys radical, però també exigeix més de l’usuari. Entendre què passa mentre els utilitza, decidir quines dades vol donar, no quedar-se amb la primera resposta i intentar saber sempre d’on surt la informació.
Al final, la privacitat digital no passa només per modificar opcions dins d’un menú de configuració. També passa per saber què fem quan cedim una dada o quan decidim confiar en una resposta. “Hem perdut la garantia d’estar segurs, però hi ha un mínim que depèn de nosaltres”, ha resumit Roca.