La idea central que va planar durant tota la trobada és que el cos humà no és només humà. A dins hi conviu un immens univers de microorganismes que condiciona la salut, la resposta immunitària i, fins i tot, l’evolució dels tumors. “Per cada cèl·lula humana tenim aproximadament una bactèria i, a nivell genètic, cent gens bacterians per cada gen humà”, va resumir Climent Casals, cap de servei de microbiologia de l’Hospital Clínic.
La microbiota — aquell conjunt de bacteris, virus i microorganismes que habiten sobretot l’intestí— ja no és vista com un simple complement biològic. “És un òrgan”, insistien els ponents. Un òrgan que es comunica constantment amb el sistema immunitari i que pot determinar la manera com l’organisme respon davant del càncer.
Aquesta connexió és especialment rellevant en el camp de la immunoteràpia, una estratègia que busca reactivar les defenses naturals del cos perquè siguin capaces de reconèixer i destruir les cèl·lules tumorals. El doctor Manel Juan, cap del servei d’immunologia del Clínic, ho va definir amb una imatge molt gràfica: “El que fem amb la immunoteràpia és intentar treure les màscares del tumor”.
És aquí on la microbiota comença a jugar un paper determinant. Durant l’últim any, diversos assajos clínics internacionals han començat a demostrar que la transferència de microbiota de pacients que responen bé a la immunoteràpia pot ajudar altres malalts a millorar la resposta als tractaments. “S’estan duplicant les taxes d’eficàcia en alguns casos”, va remarcar Casals, satisfet perquè allò que fa només uns anys semblava intuïció ara comença a consolidar-se amb evidència científica.
Els investigadors comencen a descobrir que dins dels tumors també hi ha microorganismes i que aquests poden influir en el comportament de la malaltia. “El càncer no és una malaltia senzilla. Són moltes malalties”, advertia el doctor Martínez.
“Abans pensàvem que el càncer era només una suma de mutacions genètiques”, explicava el doctor Antoni Martínez, cap d’anatomia patològica del Clínic. Ara, en canvi, els investigadors comencen a descobrir que dins dels tumors també hi ha microorganismes i que aquests poden influir en el comportament de la malaltia. “El càncer no és una malaltia senzilla. Són moltes malalties”, advertia.
La trobada va servir principalment per acostar aquests conceptes al públic general. I aquí la dieta va aparèixer inevitablement com un dels factors clau. Els especialistes van insistir que allò que mengem modifica directament la microbiota i, per tant, també pot influir en la salut immunitària.
“El tros de bròquil que menges acaba afectant el sistema immunitari”, explicava Casals. Els bacteris intestinals transformen determinats aliments en metabòlits que regulen l’activitat de les defenses. Una idea que, segons deien, connecta amb allò que moltes cultures ja intuïen molt abans que arribés la ciència moderna.
Els ponents van recordar, per exemple, com els japonesos que emigren als Estats Units acaben adquirint patrons de càncer més similars als nord-americans que als seus compatriotes al Japó. “Els gens importen, però l’ambient també”, insistia Martínez.
La doctora Cristina Royo, responsable de recerca del SAAS, va admetre que encara hi ha “moltes coses que no se saben”, però també va destacar el potencial transformador d’aquest camp.
Royo també va reivindicar el valor de la col·laboració entre Andorra i l’Hospital Clínic de Barcelona, ja consolidada en diversos àmbits assistencials i científics. De fet, va anunciar nous projectes conjunts vinculats a l’estudi de la microbiota i la metabolòmica, així com el paper que haurà de jugar el futur Institut de Recerca del país.
Els membres d’ASSANDCA van reivindicar la necessitat de continuar apropant aquest coneixement als pacients i a la societat. “Si tenim sort i tot això segueix endavant, podem fer que el càncer sigui més comprensible i més proper per a la gent que el pateix”, es va remarcar des de l’organització.