L’activitat havia començat força abans. Des de dos quarts de set de la tarda, els participants han anat pujant amb el telecadira de Creussans fins a l’entorn del mirador Solar de Tristaina, on els esperava una observació guiada de l’eclipsi. El punt escollit no era casual. Patricia Mesina, guia de muntanya de Grandvalira i vinculada a l’empresa des del 2008, explicava abans de l’inici del fenomen que l’altitud i l’absència de muntanyes just al davant convertien la zona en un lloc especialment favorable per seguir-lo.
La meteorologia, però, ja havia introduït des del primer moment un punt important d’incertesa. Les previsions anunciaven pluja i, tot i que aquesta finalment havia donat una treva, els núvols continuaven cobrint bona part del cel. Mesina confiava encara que s’obrís alguna clariana que permetés veure, almenys durant uns instants, l’eclipsi parcial previst, tot i que no ha sigut possible.
A mesura que avançava la tarda, les mirades es dirigien una vegada i una altra cap a l’horitzó. Alguns ho feien amb les ulleres homologades preparades, d’altres amb el mòbil a la mà, pendents de qualsevol canvi entre els núvols. L’ambient, però, estava lluny de la decepció. Entre els assistents predominava la idea que, encara que l’eclipsi acabés quedant amagat, la pujada ja justificava haver-hi anat.
“Ja l’excursió val la pena”, resumia la Pilar, que havia vingut des de Barcelona aprofitant que els seus fills treballen al país. Era el primer eclipsi que esperava veure i, mentre aguardava una possible obertura del cel, també celebrava haver deixat enrere els 36 o 37 graus de la capital catalana per trobar-se amb la fresca d’Ordino Arcalís.
Una sensació semblant compartien la Yolanda i una amiga seva, totes dues d’Andorra. “El fet que sigui aquí a Arcalís i pugem a aquesta hora fa que sigui com una mica màgic”, explicaven. Davant seu, però, ja identificaven una cortina d’aigua i assumien que les possibilitats d’observació no eren les millors. Amb tot, preferien quedar-se amb l’entorn: la llum del vespre, el paisatge i una manera diferent de viure una zona que coneixen habitualment sota altres condicions.
També hi havia visitants de fora del país. Laurent i Géraldine, arribats de França, havien aprofitat l’aniversari d’ella per passar uns dies a Andorra i descobrir aquesta zona del Principat. L’eclipsi els havia donat l’excusa per acostar-se fins a Tristaina, però el mal temps no els havia fet considerar perduda la tarda. Havien aprofitat la jornada per caminar, conèixer els estanys i pujar fins a la zona del mirador, una experiència que mantenia el sentit encara que el fenomen astronòmic no acabés apareixent.
La Carola, també d’Andorra, ho explicava en termes semblants. Ja havia viscut algun eclipsi anys enrere i recordava que són “fenòmens que impressionen”, però assumia amb naturalitat la possibilitat de no veure res aquesta vegada. Per a ella, pujar fins a aquesta altura a última hora de la tarda ja convertia la sortida en una experiència diferent.
Finalment, els núvols no van donar marge. Al voltant de les 20.30 hores, coincidint amb el moment de màxima ocultació, el Sol continuava completament amagat. Tot i això, durant uns minuts l’ambient va canviar de manera perceptible. La llum va disminuir amb rapidesa, abans de l’hora en què ho hauria fet per la posta de sol, i la temperatura també va baixar. Va ser l’única manera de percebre directament un eclipsi que, des de Tristaina, no es va poder veure.
Poc després, la claror es va anar recuperant i també ho va fer la temperatura, fins a tornar a una situació més pròpia de l’hora. Sense l’eclipsi que havien anat a buscar, tocava aleshores desfer el camí. Abandonar el mirador, tornar fins al telecadira i iniciar el descens cap a La Coma. Entre els assistents hi havia algunes cares de decepció i també molta resignació davant d’un desenllaç que les previsions meteorològiques ja feien possible abans de començar. Al capdavall, molts ja havien advertit durant l’espera que si els núvols no permetien veure l’eclipsi, almenys quedava l’experiència d’haver pujat fins a Tristaina per intentar-ho.