Donació: quan afrontar la mort també genera vida

Professionals sanitaris advoquen per conscienciar des de joves sobre la importància d’integrar la donació d’òrgans a la nostra vida i destaquen la importància de disposar del document de voluntats anticipades per facilitar la presa de decisions a les famílies

Un instant del simposi sobre donacions.

“Parlar de donació porta implícit parlar de la mort. I la mort és una paraula que fa por”. La secretària d’Estat de Salut, Cristina Pérez, reconeixia aquest divendres que tot i que la ciutadania cada vegada està més compromesa amb la donació d’òrgans, és un tema que a vegades encara costa d’afrontar i pot fer que es rebin negatives que eviten, posteriorment, poder salvar una vida. D’aquí la importància de jornades com el simposi que s’ha fet aquest divendres al Centre Cultural la Llacuna organitzat pel ministeri i el SAAS sota el títol ‘La donació com a part de la nostra vida’.

“Prendre decisions en moments crítics i en moments de molta pena no és fàcil i fa difícil poder parlar de la donació. Hi ha molts familiars que et diuen que no és moment de parlar-ne i no és que perjudiqui, és que resta possibles donacions per moments emocionals molt potents”, exposa Pérez. Una constatació que també fa Víctor García, infermer i gestor de casos de donació a l’hospital Nostra Senyora de Meritxell, que reconeix que els negatius familiar no són només una qüestió cultural, sinó també un problema de desinformació. “Hem d’integrar la donació com a part de la nostra vida, però ara només treballem a la punta, que és el moment final de vida”, ha indicat. Per tant, considera rellevant que la qüestió es comenci a tractar, també, amb els més joves i poder generar “una cultura de la donació”.

Salut espera tancar enguany la qüestió burocràtica per facilitar la donació d’òrgans al país

Tal com ha explicat, “mai sabem si la vida se’ns acabarà aquesta nit”, per tant, coincideix amb Pérez que és important poder decidir a l’avança. I aquí agafa rellevància el document de voluntats anticipades. “Deixa una estructura clara per a la decisió al final de la vida, la família ho ha de tenir clar i saber que és una decisió inamovible”, exposa García. I la secretària d’Estat hi afegeix: “Deslliura els familiars de decisions difícils en moments molt difícils de final de vida i dona l’oportunitat al mateix donant de decidir què vol que passi un cop arribi al final de la seva vida”.

A Andorra, el document de voluntats anticipades es pot fer des del 2017 i darrerament s’hi han fet millores en el procediment per facilitar que la gent el faci, com reduir de tres a dos el nombre de testimonis que calen per fer el document de forma presencial a ministeri. Segons ha detallat Pérez, en total hi ha 932 persones que formen part del registres i s’espera que es vagi ampliant. La franja d’edat majoritària en la qual les persones efectuen la sol·licitud és entre els 61 i els 70 anys, seguida dels 71 als 80 anys. La majoria dels atorgaments es van efectuar per la via notarial (678), la resta ho van fer registrant la sol·licitud d’inscripció al Registre, a través del Ministeri de Salut.

Etiquetes: