En aquest sentit, Manso no ha amagat la sensació d’impotència després d’un partit en què els tricolors van tenir fases de possessió, especialment a la segona part, però gairebé no van incomodar Gazzaniga. “Hem vingut a un estadi com aquest, contra aquest rival, i hem tingut la personalitat per intentar agafar la pilota, per ser dominadors, per portar el ritme del partit que nosaltres volíem”, ha defensat el tècnic, convençut que el plantejament va funcionar en bona part del duel.
El problema va aparèixer quan l’equip aconseguia progressar fins a les zones ofensives. “Ens ha faltat una miqueta de maldat, de voler anar a trencar línies”, ha reconegut, tot insistint en la necessitat d’atacar amb més decisió l’última línia defensiva i ocupar millor les zones de rematada. Una mancança que ajuda a explicar per què l’Andorra, tot i tenir estones de control, va acabar generant tan poques ocasions clares.
I és que Manso considera que aquesta falta de contundència no és només una qüestió puntual del partit de Montilivi, sinó un dels aspectes que l’equip encara ha de millorar en el seu procés de construcció. “Per molt bonic que vulguem jugar, perquè creiem que som un equip molt plàstic, molt bonic de veure, atrevit”, ha apuntat, cal que aquest futbol tingui una traducció més efectiva en els metres finals. Un cop superades les línies rivals, els tricolors han de ser més incisius i aprofitar millor els avantatges generats. “Aquí ningú et regala res”, ha advertit.
Precisament, un regal va acabar condicionant bona part del duel. Després del golàs de falta de Bryan Gil als primers minuts, una errada greu de Jesús Owono en intentar superar Vladyslav Vanat amb la pilota als peus va permetre al Girona ampliar l’avantatge abans del descans. Manso ha diferenciat clarament les dues accions. “Parles de dues fogonades, crec que ha estat només una, perquè l’altra l’hem regalat nosaltres”, ha assenyalat. Tot i això, ha evitat centrar la seva valoració en el porter i ha preferit destacar el treball col·lectiu, especialment a l’hora de limitar les arribades d’un rival amb molta qualitat individual.
De fet, el tècnic ha defensat que l’Andorra va aconseguir controlar bona part de les amenaces del Girona. Més enllà d’algunes recuperacions perilloses dels locals a la primera meitat i d’un contraatac de Yaser Asprilla a la represa, el conjunt català tampoc va generar una gran quantitat d’ocasions. “Hem aconseguit aturar bastant bé un equip com el Girona, d’aquesta entitat, i això ens fa realment sentir orgullosos”, ha assegurat.
200 PARTITS PER A SERGIO MOLINA
El duel de Girona també ha deixat una fita individual per a Sergio Molina, que ha arribat als 200 partits oficials amb la samarreta de l'FC Andorra. El migcampista madrileny ha assolit aquesta xifra després de sis temporades al club, durant les quals ha viscut dos ascensos al futbol professional, ha aixecat dues Copes Catalunya i ha anotat sis gols.
De fet, Molina és el futbolista que més partits ha disputat amb l'Andorra des de l'entrada de Kosmos i Clayton a l'accionariat, a finals del 2018. El segueixen Nico Ratti, amb 185 aparicions en aquesta etapa, i Rubén Bover, amb 181. En el cas del porter, però, cal afegir-hi 26 partits més corresponents a una etapa anterior a Primera Regional.
DUES BAIXES IMPORTANTS CONTRA EL BURGOS
La derrota també ha deixat conseqüències de cara al pròxim compromís. Diego Alende i Marc Domènech van veure la targeta groga i, per acumulació de cinc amonestacions, no podran disputar el partit contra el Burgos. “Això evidentment és una gran putada per a nosaltres”, ha reconegut Manso, conscient de la importància de tots dos futbolistes en els seus plans.
Pel que fa a Martí Vilà, que va acabar el partit amb signes de cansament, el tècnic ha restat importància a la situació. Així, ha explicat que el jugador havia estat dues o tres setmanes sense competir abans de reaparèixer en la jornada anterior i que les molèsties semblen respondre únicament a la càrrega física acumulada. A falta de novetats mèdiques, Manso no té constància de cap altra incidència destacable.