El judici del Tribunal de Corts va cloure amb una sentència de temptativa d’homicidi i amb una pena de cinc anys de presó, dels quals quatre ferms i un condicionat a seguir un tractament, però a parer de la defensa els jutges no van tenir en compte els elements importants. La lletrada ha recordat que la relació entre la parella era tòxica i conflictiva, amb antecedents d’intervencions policials i episodis d’autolesions de la dona quan patia crisis d’angoixa. La Fundació Tutelar ja havia advertit l’home que la seva parella no podia consumir alcohol i que aquella relació no era sana, però aquella nit, segons la seva versió, ell li hauria ofert beguda i la situació hauria derivat posteriorment en una agressió sexual -que s’està jutjant en una causa a part- i en un posterior episodi d’autolesió de la dona i en un estat de descompensació.
“Hem d’imaginar que estava ella tancada al lavabo, s’acabava d’autolesionar i tenia un brot d’angoixa perquè la relació s’acabava, i no podia obrir la porta per sortir. Quan ell li va obrir, sense cap intenció, com que duia la fulla a les mans li va fer mal”, ha defensat la lletrada afegint que “el tall al coll va ser un accident, no un intent de matar”, i apuntant que, si hagués volgut matar-lo, “hauria pogut agafar un dels ganivets que hi havia al bany”.
Un altre dels punts centrals del recurs és la validesa dels informes pericials sobre l’estat mental de la condemnada. La defensa considera que el Tribunal de Corts va donar més credibilitat a la perit forense que va examinar la dona vuit hores després dels fets, però sense accedir a la seva història clínica, i que va constatar que la dona tenia les capacitats cognitives, volitives i de comprensió conservades. En canvi, l’informe que va fer el doctor Mur -que la va avaluar un mes i mig després tenint accés a l’historial de trastorns que pateix- va concloure que la dona es trobava en un estat de descompensació i no tenia preservada la seva capacitat volitiva en el moment dels fets. La defensa denuncia que el seu informe va ser injustament qüestionat per la fiscalia, perquè a parer seu existia una relació pacient-doctor, perquè el psiquiatre l’havia avaluat -en una ocasió- en el moment d’ingressar al centre penitenciari per saber el seu estat. “És absurd invalidar un informe sol·licitat per la Batllia només perquè el metge havia fet una visita d’ingrés al centre”, ha argumentat la defensa, que demana aplicar un eximent per trastorn mental i fixant una pena de presó que no sigui superior a vuit mesos.
D’altra banda, el ministeri fiscal ha sol·licitat que es desestimi el recurs i es confirmi íntegrament la sentència de Corts, mantenint la qualificació de temptativa d’homicidi. Segons la fiscalia, la prova practicada “deixa clar que hi va haver intenció de causar la mort”, i ha recordat que el tall al coll de la víctima, de 15 centímetres i fet amb força, va posar en risc la seva vida. La fiscal ha explicat als magistrats que des d’un temps abans dels fets, la dona estava “frustrada, angoixada i trista”, perquè sentia que la seva parella no li feia prou cas i que la relació s’estava acabant i que aquella nit, tots dos havien quedat per posar el punt final a la relació.
“Això la va pertorbar i va entrar al bany a autolesionar-se fruit del seu enuig perquè la relació s’acabava i pensava que era injust”, ha apuntat. Consideren que quan el perjudicat va obrir-li la porta del lavabo ella va estendre els braços, pensant-se el perjudicat que era per fer-li una última abraçada, però la dona li va propinar el tall al coll. “Es va fer el tall al costat de venes vitals i la forense va declarar que s’havia fet amb força i que no era un tall fortuït”, ha ressaltat, tot fent èmfasi també que podria haver atacat a una altra part del cos, però “se’n va anar al coll directament per assegurar-se la intenció”. La fiscal ha recordat que la víctima no va poder fugir ràpidament perquè estava en estat de xoc i a més pateix una malaltia i es desplaça amb bastó i que, segons testimonis i vídeos de l’hotel, ella el va perseguir i agredir. “Si la seva intenció hagués estat ajudar-lo o portar-lo a l’hospital, no hauria actuat de manera tan agressiva”, ha remarcat.
També ha destacat que l’acusada va comprar i consumir alcohol voluntàriament, tot i saber que li estava prohibit per la seva medicació, i que la seva taxa d’alcoholèmia (1,54 g/l) “no anul·lava la capacitat de comprendre els fets”. “La conducta és fruit del temperament, no d’una anul·lació de capacitats”, ha afirmat la fiscal, tot afegint que fins i tot l’informe del doctor Mur reconeixia que la capacitat cognitiva de la dona “probablement estava preservada”. Sobre aquest informe també apunten que el psiquiatre la va visitar en més d’una ocasió, fent un seguiment al centre penitenciari i que, per tant, “es posa en dubte l’objectivitat que ha de regir el seu informa que l’ha avaluat en més d’una ocasió i que l’informe es fa un mes i mig després dels fets”. Per això, consideren que només es pot entendre com un informe en qualitat de metge tractant d’ella.