Pulido, responsable de la firma Pulifil a través de la qual va escalfar i molt la distribució d’euros andorrans, ho nega tot i més. Passa a ser, o això pretén, d’acusat a víctima. Ho nega tot menys que el juny de l’any passat va ser condemnat per la Batllia a cinc mesos de presó condicionals per un delicte menor de calúmnies a funcionaris públics andorrans. No hi va recórrer, no es va oposar a la sentència i, en conseqüència, és ferma. Va ser el Govern qui es va querellar contra Pulido després que l’empresari numismàtic exposés públicament i enviés alguns correus electrònics a Cinca en què advertia que tenia informació molt rellevant que demostrava que funcionaris, components de la duana i taxistes haurien teixit una mena de xarxa per fer-se els amos i senyors de la distribució dels euros andorrans.
Una organització de consumidors del país veí assegura haver rebut desenes de queixes de persones que van anticipar el pagament de monedes que no han rebut; tampoc el retorn dels diners
“La condemna és certa, però té la seva explicació”, afirma l’ara polític de VOX. I hi afegeix: “Vaig lluitar pels interessos dels consumidors, em vaig deixar moltes coses pel camí i finalment em van ‘decapitar’ perquè deixés de denunciar les irregularitats més que evidents” que suposadament cometia l’administració andorrana. “La fiscalia em va oferir un mal menor i vaig decidir entregar l’espasa per evitar un mal major”, apunta. ¿Però de quina informació disposava? “Això ja ha estat jutjat, per a mi és una pàgina del meu passat i, de moment, no revelaré res més. M’ha costat una condemna i molts mals de cap.” Rubén Pulido havia advertit al seu moment que molts mitjans estaven disposats a anar a fons amb la informació que suposadament ostentava el responsable de Pulifil. Allò que suposadament demostrava el mercat negre amb la connivència presumpta de funcionaris andorrans.
Del que deixava entreveure, fins i tot es podia interpretar que hi havia qui estava disposat a pagar per la informació, una pràctica del tot inaudita al Principat. “Mai no va ser una qüestió de diners. Jo únicament volia que em donessin les peces sol·licitades, pagant-les de la meva butxaca. Mai no he demanat diners per revelar qualssevol de les irregularitats; de fet en vaig evidenciar unes quantes sense demanar res a canvi, simplement per defensar els meus clients i els meus companys a Europa”. I aquí arriba una pregunta clau que queda sense resposta. ¿Estava el Govern andorrà obligat a servir-li tantes monedes com Pulido pretenia? Silenci. I això entronca, en certa manera, amb les queixes que hauria rebut FACUA. ¿No serà que Pulifil es va comprometre a vendre més peces de les que realment mai hauria pogut obtenir? Silenci d’entrada. I després justificació. “Es podia interpretar així.”
Pulido va denunciar públicament que hi havia al Principat un mercat negre rere la distribució dels euros i va acabar condemnat per calúmnies: “La fiscalia em va oferir un mal menor i vaig decidir entregar l’espasa per evitar un mal major”
¿Què denuncia ara l’organització de consumidors espanyola? Doncs haver rebut suposadament queixes de clients de diversos països assegurant que havien pagat anticipadament per un producte que no han rebut. Ni han rebut les monedes de col·lecció que pretenien ni l’empresa de Pulido -que operava de manera molt intensiva via Internet a través de molts perfils i diverses pàgines electròniques que amb el temps han anat deixant de ser operatives- els ha retornat mai, presumptament, els diners que van avançar. El mateix, suposadament, que hauria pogut passar al Principat. ¿Va cobrar per uns euros andorrans sense saber, sense tenir-los al seu abast? Silenci d’entrada. I després la justificació. “Jo mai no m’he enganxat els dits. A mi se’m va donar a entendre que podria disposar d’X i jo vaig treballar amb la previsió que tindria X.”
¿Van ser els atacs a l’administració andorrana una cortina de fum per justificar-se davant els clients presumptament estafats? Silenci a mitges. Assegura que veient els casos d’altres països, l’emissió d’Andorra hauria hagut de donar prou peces perquè ell pogués disposar del que necessitava. I del que va creure en un moment que li deien que podria arribar a tenir. Afirma que és l’únic que va alçar la veu pretenen defensar altres companys d’arreu del continent però que van preferir quedar-se callats. “El cas d’Andorra m’ha costat molts disgustos. I m’ha causat molt mal a nivell personal i professional. Ara em dedico a altres coses. Lluitar contra un govern desgasta molt. No em van deixar respondre per comissió rogatòria, m’havia de presentar a Andorra… i vaig decidir llançar la tovallola. Potser algun dia, ja per una qüestió d’índole personal, reprenc el tema i escriure tot el que va passar.”
L’exresponsable de Pulifil admet el desgast del ‘cas Andorra’, reconeix que ha tancat el negoci i que es dedica “a altres coses”; fa política patriota i d’aquí que justifiqui les crítiques com “una maniobra orquestrada”
“Les acusacions -exceptuant la condemna d’Andorra- són totes falses. Ha estat més d’una dècada treballant així a tot Europa i mai no he tingut cap problema amb cap banc central o entitat distribuïdora de les emissions de numismàtica del govern de torn. Fins que va arribar el cas d’Andorra i es van incomplir totes les regles del joc en la numismàtica internacional, les irregularitats van ser més que manifestes. A data d’avui no hi ha cap falta al compromís de la nostra empresa amb cap client, ni a Espanya ni a la resta d’Europa”. Per defensar-se mostra un certificat emès fa pocs dies pel ministeri de Justícia espanyol que posa que no té antecedents penals. És evident, però, que moltes de les estafes, de fraus com els que l’impliquen no acaben en jutjats. No passen de les organitzacions de consumidors, molt sovint. D’intents de mediació, de laudes o solucions pactades entre les parts.
Que surti tot plegat ara “forma part d’una campanya de desprestigi orquestrada en contra meva. Que cadascú estimi el que consideri oportú. La meva consciència està tranquil·la”. D’acusat a suposada víctima. De fer trampetes a entrampar-se. De gota malaia de polítics a polític-todo-por-la-patria suposadament linxat.