Els treballs, dirigits per l’arqueòleg Josep Font, s’emmarquen en el conveni de col·laboració entre el Govern i el comú d’Encamp per impulsar la recerca i divulgació del patrimoni vinculat a la Ruta dels Orris. En aquesta ocasió, l’equip ha concentrat els esforços a l’exterior del túmul, on pràcticament ha completat l’excavació del sector nord-oest fins a arribar al terreny natural. Aquesta intervenció ha permès documentar en extensió el nivell d’ocupació més antic identificat fins ara al jaciment.
Entre les troballes més significatives destaquen dues acumulacions de cendres, una de les quals arriba als 2,6 metres de llargada, que evidencien la realització d’activitats relacionades amb el foc molt abans que s’aixequés el monument megalític, construït cap al 2200 aC. Aquestes restes s’han localitzat en un estrat format per sediments, pedres i petits fragments de carbó que descansa directament sobre el terreny natural. Els arqueòlegs també han identificat un segon forat de pal, situat a poca distància del que es va descobrir durant la campanya del 2025. En aquella ocasió, l’estructura conservava la base d’un gran tronc datat al Bronze Final, cap al 1000 aC. Les properes anàlisis de radiocarboni hauran de determinar si la nova troballa correspon al mateix període o a una fase anterior d’ocupació.
La identificació d’aquestes evidències ha estat especialment complexa per les característiques del terreny. En un entorn d’alta muntanya, amb estrats de pocs centímetres de gruix i una presència molt reduïda de materials arqueològics, l’excavació en extensió i l’anàlisi microestratigràfica han resultat determinants per reconstruir les diferents etapes d’activitat humana.
DOS MIL·LENNIS I MIG D’HISTÒRIA
Les intervencions desenvolupades des del 2019 han permès establir una seqüència d’ocupació que s’estén durant aproximadament 2.500 anys. Des de les primeres fogueres del Neolític Final fins a la construcció d’un segon túmul al segle II aC, el Cubil ha estat un espai transformat i reinterpretat per comunitats de diferents èpoques. El primer gran canvi es va produir cap al 2200 aC, durant el Calcolític i el Bronze Antic, quan es va construir el dolmen, considerat el primer sepulcre megalític conegut al Principat. Posteriorment, cap al 1000 aC, durant el Bronze Final, la cambra funerària va ser oberta de manera intencionada, possiblement amb finalitats d’espoli, profanació o per dur-hi a terme algun ritual. Aquesta intervenció, juntament amb l’acidesa del sòl, explicaria que actualment no s’hi conservin restes òssies ni objectes funeraris.
La darrera gran transformació documentada correspon a la Segona Edat del Ferro, al segle II aC, quan es va aixecar un nou túmul just al costat del monument original. Aquesta successió d’intervencions suggereix que les comunitats que van ocupar el territori al llarg dels segles van continuar reconeixent el valor simbòlic de l’emplaçament.
MÉS CERIMÒNIES QUE VIDA QUOTIDIANA
Una de les principals conclusions de la recerca és que el Cubil difícilment hauria funcionat com un assentament residencial. L’escassetat de materials domèstics, l’exposició a les inclemències meteorològiques i la distància respecte dels recursos habituals dels assentaments ramaders apunten cap a una altra interpretació. “Tot plegat reforça la interpretació del Cubil com un lloc freqüentat esporàdicament amb finalitats principalment cerimonials i funeràries, més que no pas com un espai d’hàbitat”, ha subratllat Font. Aquesta hipòtesi obre nous interrogants sobre la relació entre les primeres comunitats neolítiques i el paisatge d’alta muntanya. Els constructors del dolmen haurien escollit un emplaçament que ja havia estat freqüentat durant segles, mentre que les generacions posteriors van continuar intervenint sobre les estructures existents, aparentment conscients de la seva importància.
Ara, el principal repte dels investigadors serà determinar si la construcció del dolmen va servir per monumentalitzar un indret que ja tenia un significat sagrat o comunitari. Les futures campanyes arqueològiques i les datacions de laboratori hauran d’ajudar a resoldre aquesta incògnita i a aprofundir en el paper que va tenir el Cubil en les pràctiques rituals de les comunitats prehistòriques dels Pirineus.