“Quan veus les llums de la meta a cinc quilòmetres, penses que no hi arribaràs mai. Però quan finalment hi ets, és increïble”, relata amb emoció Òdena en recordar la recta final. I és que el repte de l’Ironman no ha estat menor: 3,8 quilòmetres de natació en aigües obertes, 180 de ciclisme exigent amb calor i vent, i una marató final (42,2). Ell va aturar el cronòmetre en 13 hores, 16 minuts i 19 segons, després d’un esforç que va començar a les 7:54 hores del matí i no va acabar fins després de les 21 hores. “La bici va ser duríssima, però vaig córrer amb ritme constant i vaig gaudir molt. Em sento content i sorprenentment bé”, explica després d’haver estat gairebé tot el dia exercitant-se.
La seva història va més enllà de l’esport. Òdena conviu amb una miocardiopatia dilatada, una malaltia que debilita el cor i limita la seva capacitat per bombar sang. Operat fa set anys, ha trobat en l’Ironman no només un repte, sinó una manera de viure: “Es podria dir que és el que em manté viu. Des que em van operar, ja n’he fet deu. No vaig a buscar temps, sinó a acumular experiències i creuar la meta”. Els metges no poden garantir-li que esforços tan prolongats siguin segurs. Però Òdena s’ho pren amb responsabilitat i autoconeixement: “Mantinc sempre les pulsacions molt baixes i m’escolto molt. Cada Ironman és un aprenentatge sobre fins on puc arribar i fins on no.”
Fuster de professió, Òdena compagina feina, família i entrenaments amb disciplina. Té un equip de suport amb entrenadors, nutricionista i preparador físic per reduir riscos i assegurar-se que pot competir amb garanties. “Un Ironman no el fas sol. Hi ha moltíssimes hores d’entrenament i de sacrificis que també assumeix la família. Sense ells seria impossible. Quan arribes a meta, no és només la teva victòria, és la de tots”, confessa, incidint en que “si no segueixes el teu entrenament, és difícil que puguis arribar un dia de prova i estar en condicions per poder sortir”.
Classificat a Niça gràcies a que va aconseguir un resultat destacat a Vitòria, on va quedar entre els cinquanta millors de la seva categoria, Òdena ja pensa en el futur. “Tothom que fa Ironman vol acabar a Hawaii. Abans de travessar la meta de Niça ja hi pensava. Aquest any era a França, però espero que l’any vinent pugui ser a Hawaii”, comenta, conscient que s’haurà de prendre més dies per aclimatar-se i fins i tot gaudir de les seves vacances a l’illa americana, on se celebren habitualment els Campionats del Món mixtes.
Amb una desena d’Ironmans a les cames i un cor que desafia les limitacions, aquest ‘triatleta extrem’ no només representa una fita esportiva per a Andorra: és també un exemple de superació i resiliència amb el seu blog d’Instagram ‘Si vols, pots’, on resumeix la seva filosofia i comparteix amb els seguidors un contingut destinat a l’autosuperació i la motivació personal.