“La pèrdua de competitivitat del comerç andorrà es farà encara més evident”, indiquen fonts consultades. L’embat del comerç electrònic, un sector en relació amb el qual Andorra va molt retardat, ja està sent des de fa un temps cada cop més gran un daltabaix molt important per al sector comercial del Principat. En aquest sentit, potser l’electrònica és el que se n’ha vist més afectat. De fet, això explica la davallada dels ingressos de l’Estat derivats de la importació d’aquest tipus de producte. També els resultats pessimistes en les enquestes fetes per la Cambra de Comerç. Ara, però, la supressió del mínim pot suposar un impacte molt major. I que afecti de forma molt més generalitzada.
Fins ara si no es feia una compra mínima de 90,15 euros no es podia demanar el retorn de l’IVA; ara la devolució es podrà exigir des del primer euro
“Només l’especialització, el fet d’oferir productes top i d’abast molt limitat en el nostre entorn o la capacitat dels grans importadors del país per negociar marges que permetin poder oferir preus realment competitius podran frenar una situació que es preveu complicada”, han explicat els consultats, que avisen que el comerç del país “fa temps que s’hauria posat les piles i no ho ha fet. És un mal endèmic del país: sovint arribem tard a massa coses. Mirin la qüestió del casino, per exemple. Això que ja ha deixat de ser negoci en molts llocs ara es vol implantar aquí. Els operadors podran treure-hi profit, però ni amb les magnituds que es diu almenys relacionades amb el que pugui generar directament el joc ni, tampoc, amb el que de veritat interessa al conjunt del país”.
L’abolició del mínim dels 90,15 euros per poder dur a terme l’operació coneguda com del ‘tax free’ era una demanda reiterada, en el cas espanyol, per part de la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), que representa el petit comerç de l’Estat veí del sud. Entenien que l’import mínim establert per als turistes extracomunitaris -els residents al Principat, per tant- per poder reclamar la devolució de l’IVA suposava un clar prejudici al petit comerç, al comerç de proximitat, respecte dels grans centres comercials on més fàcilment es superen els 90 euros de despesa. La petició ja va ser analitzada en relació amb la Llei del pressupost del 2017. Però no va tirar endavant. En canvi, sí que avançarà aquest 2018. Sort encara que les dificultats polítiques al país veí faci que hagi passat mig exercici abans no s’aprovi definitivament la noma que abolirà el mínim dels 90,15.
La modificació serà efectiva una vegada s’aprovi el pressupost per al 2018 de l’Estat espanyol, que ha de veure la llum abans no acabi aquest juny
El pressupost espanyol ha de modificar la llei de l’IVA gràcies al incorporació d’una esmena novament reclamada per la CEC i a la qual hi donen suport, amb més o menys matisos, des del PP i Ciutadans a l’antiga Convergència (PdCat) o Esquerra. Així les coses, el que manca de tràmit parlamentari, i tot i que els populars després de perdre el govern de Madrid pretenen reintroduir modificacions al text, no es preveu que sofreixi canvis en aquest sentit. I abans no acabi aquest mes de juny l’eliminació dels 90,15 podria ser ben bé una realitat. D’aquesta manera no serà d’estranyar que les aturades a la duana espanyola, al lloc on la guàrdia civil té reservat, justament, l’espai del ‘tax free’, siguin més sovintejades del que ja ho són.
Fonts properes a la duana andorrana han assegurat que especialment els caps de setmana l’activitat és molt intensa. Es fa difícil, per no dir impossible, poder saber des del Principat -evident, la delegació lleidatana de l’Agència Tributària de ben segur ho sap- quin volum de diners es retorna en relació amb l’IVA que inicialment es paga en les compres realitzades per residents andorrans a l’Estat espanyol. També és doncs impossible de saber quina minva suposa, quin impacte real té, per al comerç del Principat. Però és notable. I en aquest cas, ja no afecta l’atractiu d’Andorra com a destinació turística comercial.
La supressió del mínim del 90,15 és un cop dur per al comerç, per al comerç mitjà o molt lligat a l’alimentació o els productes bàsics o de consum usual, i, alhora, pot suposar un baló d’oxigen per a les butxaques dels consumidors del país. És a dir, va en favor del resident, en certa manera, i en contra del comerç local, malgrat que pot acabar sent un peix que es mossega la cua perquè bona part d’aquest consumidor és alhora empleat d’uns establiments comercials que perdran o poden perdre, almenys, vendes.
Comentaris