A les avingudes Carlemany i Meritxell, considerades el principal eix comercial del país, el moviment durant el matí del 14 de març ha estat més aviat discret. Els comerciants estan acostumats a veure-hi una gran afluència de gent, però en aquesta jornada festiva la imatge és diferent: alguns establiments han optat per tancar i aprofitar el festiu, mentre que d’altres han decidit obrir. El fet que el Dia de la Constitució hagi caigut enguany en dissabte ha estat determinant. En ser cap de setmana, molts negocis vinculats al turisme han optat per mantenir l’activitat, una decisió que no sempre és ben rebuda pels treballadors.
La Rosa, comerciant andorrana de mitjana edat, considera que la situació actual genera desigualtats. “Creiem que l’única manera de fer-ho és que sigui obligatori per a tothom per llei”, afirma. Segons explica, mentre no existeixi una obligació clara també per al sector turístic, serà difícil que tots els comerços tanquin. “Ja podem anar dient missa, tant jo com la resta de comerciants, que molts pensen igual”, afegeix. En el seu cas, encara no li han explicat com es compensarà la jornada treballada.
Altres treballadors ho veuen amb més normalitat. Sol, una jove treballadora argentina, entén la decisió d’obrir en un dia com avui. “Entenc que és festa, però estem en cap de setmana, és un festiu, i això és un comerç de la zona de vianants. És normal que vulguin obrir”, explica. A més, assegura que per a ella no ha suposat cap canvi especial: “Sempre treballo en dissabte, així que no suposa cap novetat”.
No tots comparteixen aquesta visió. Carles, també comerciant andorrà, lamenta haver de treballar en una jornada que considera simbòlica. “No entenc per què un dia festiu s’ha de treballar. És veritat que cobrem una mica més, però ja treballem tots els caps de setmana per aquest país que viu del turisme. Una mica de descans estaria bé”, afirma. Per a alguns, però, la jornada té un aire diferent. Lola, una jove treballadora d’una sabateria, destaca que el dia té un ambient especial malgrat estar treballant. “Un dia més que em toca treballar a la sabateria, però almenys avui es veu festiu amb les banderes i no tenim tanta feina com altres dies”, comenta.
Entre els comerciants també hi ha qui qüestiona la utilitat d’obrir. Joan i Mercedes, treballadors de l’eix comercial, consideren que la decisió respon més al calendari que a la demanda real. “No té sentit que es treballi només perquè és cap de setmana. Si hagués estat de dilluns a divendres, de ben segur que hauríem tancat”, expliquen. A més, asseguren que el volum de clients és baix. “És inútil perquè tampoc es veu molta gent per comprar. Dies com aquest no puja massa gent de fora, i els turistes ens diuen que es pensarien que està tot tancat”. En el seu cas, només han obert alguns establiments i no tot el personal ha hagut de treballar.
També des del sector de la restauració hi ha reticències. Pedro, empleat d’un local del centre, considera que no és adequat treballar en una jornada com aquesta. “No em sembla correcte que s’hagi de treballar el dia de la Constitució. A més, encara no ho hem parlat, però vull veure si m’ho compensaran com toca”, comenta. Altres treballadors ho afronten amb pragmatisme. Humberto, un jove argentí que treballa en una botiga, explica que la prioritat és treballar i aprofitar les compensacions. “Jo he vingut a Andorra a treballar. Per tant, si m’ho paguen doble o triple, per a mi millor. Igualment, treballo tots els caps de setmana, així que no ha suposat gaire esforç”.
DIFERÈNCIES GENERACIONALS I D’ORIGEN
Les opinions reflecteixen una certa diferència generacional i d’origen entre els treballadors. Mentre que alguns empleats andorrans o d’arrels més consolidades al país es mostren majoritàriament reticents a treballar en un festiu obligatori com el d’avui, diversos treballadors immigrants més recents -especialment argentins- es mostren més disposats a fer-ho. En alguns casos, això pot respondre al fet que molts d’ells han vingut a Andorra amb l’objectiu principal de treballar durant una etapa concreta, sense veure necessàriament el país com un projecte vital a llarg termini. Aquesta diferència de perspectiva fa que alguns prioritzin el descans i el valor simbòlic del festiu, mentre que d’altres valorin més l’oportunitat laboral i les compensacions econòmiques.
Segons la legislació laboral andorrana, només hi ha quatre dies festius obligatoris al país: Cap d’Any (1 de gener), el Dia de la Constitució (14 de març), la festivitat de la Mare de Déu de Meritxell (8 de setembre) i Nadal (25 de desembre). Si un treballador presta servei durant un d’aquests dies, té dret a compensar-ho amb dos dies lliures. En el cas dels sectors vinculats al turisme, les festes es poden traslladar a altres dies per acord entre empresa i treballador, però aquestes quatre dates mantenen una consideració especial i també han de ser compensades si es treballen. La majoria dels treballadors, però, encara no estan informats del que passarà. Alguns ho desconeixen, altres saben que se’ls ha de compensar.