Segons explica l’ANA, en pocs anys, el teletreball ha passat de ser una opció minoritària a convertir-se en una pràctica habitual per a milions de persones arreu del món. L’avenç de les tecnologies digitals i, especialment, l’acceleració provocada per la pandèmia de la COVID-19 han impulsat una transformació que ha canviat la manera d’entendre la feina, la productivitat i la conciliació.
A Andorra, aquesta tendència també s’ha anat consolidant. Algunes empreses han incorporat fórmules de treball flexible i cada vegada hi ha més professionals que desenvolupen part de la seva activitat fora dels espais d’oficina tradicionals. Per a Anton Òdena, el teletreball ha estat una oportunitat per adaptar la feina al seu estil de vida. Amant de la muntanya, explica que ha treballat des de diferents indrets del país, inclosos punts allunyats dels nuclis urbans. “Et permet decidir quin estil de vida vols i treballar des d’on vulguis”, assegura.
Entre els llocs des d’on ha desenvolupat la seva activitat hi ha refugis de muntanya com el de l’Illa o el del Comapedrosa, així com zones properes a pistes d’esquí. Aquesta flexibilitat li ha permès, segons explica, compaginar millor la feina amb les activitats que li agraden. Ara bé, aquesta manera de treballar depèn en gran mesura d’un factor clau: la qualitat de la connexió a internet. Quan la feina es basa en reunions virtuals, intercanvi constant de documents o ús d’aplicacions digitals, una connexió estable esdevé imprescindible.
En aquest sentit, la infraestructura de telecomunicacions del país hi té un paper central. Segons el responsable de telecomunicacions i sistemes d’Andorra Telecom, Enric Castellet, la xarxa de fibra òptica arriba actualment a tot el territori, incloent-hi urbanitzacions i zones menys densament poblades. En els darrers anys, a més, aquesta infraestructura s’ha actualitzat tecnològicament per ampliar la capacitat de transmissió de dades.
UN 88,8 SOBRE 100 DE MADURESA DIGITAL
Aquestes millores han permès augmentar el potencial de velocitat de la xarxa i adaptar-la a l’increment del trànsit digital. Paral·lelament, el nivell de desenvolupament tecnològic del país també queda reflectit en indicadors internacionals: l’Índex de Desenvolupament de les TIC situava Andorra amb una puntuació de 88,8 sobre 100, un resultat que apunta a un elevat grau de maduresa digital.
La connectivitat internacional també és un element rellevant. Les connexions amb infraestructures situades a Espanya i França —els anomenats punts neutres— permeten intercanviar trànsit de dades amb altres operadors i amb grans plataformes tecnològiques. Aquest sistema contribueix a reduir la latència, és a dir, el temps que triga la informació a viatjar entre el dispositiu de l’usuari i el servidor, un factor clau per al bon funcionament de videoconferències o aplicacions de treball en temps real. A tot això s’hi suma la xarxa mòbil, que també s’ha ampliat en els darrers anys per absorbir l’augment del consum de dades. Les ampliacions de capacitat permeten gestionar millor els pics de trànsit, especialment en les franges horàries amb més activitat.
En conjunt, tots aquests elements configuren un entorn digital que facilita noves formes de treball. En un context global en què el teletreball continua guanyant pes, la qualitat de la connectivitat es consolida com un dels factors que poden influir en la manera com professionals i empreses decideixen des d’on treballar. A Andorra, aquesta realitat ja forma part del present laboral.