Com gat i gos

El conflicte permanent entre les principals responsables de les associacions Laika i Gats i Miau especialment per la gestió de les colònies de felins genera malestar entre cuidadors ‘independents’ i altres col·lectius animalistes

Un gat d'una colònia d'Escaldes menjant.

“Hi ha espai per a les dues associacions. Però on hi ha l’una no hi pot haver l’altre i a l’inrevés.” El món animalista, que habitualment sol ser força solidari, encara no entén de la pugna que es viu, i al límit tot sovint, entre les màximes responsables de Laika i de Gats i Miau. L’enfrontament permanent, el fer-se la guitza constant, no s’acaba d’entendre entre alguns cuidadors ‘independents’ i altres col·lectius animalistes. Fins i tot l’administració se’n vol mantenir al marge perquè la pugna no els acabi esgarrapant a elles.

Però la situació és seriosa. I especialment ho és en relació amb la gestió de les colònies de gats. Davant d’això, Laika i Gats i Miau, o més encara, les seves principals dirigents, són gat i gos. Fins al punt de protagonitzar veritables drames davant les acusacions, de vegades creuades, que es fan l’una a l’altra. En el món animalista no s’acaba d’entendre què passa. I, especialment, per què. Però es constata sense dubtes que hi ha un enfrontament que passa de la ratlla.

“Són dues persones de caràcter molt fort i especial. I si fas quelcom per una i l’altra se n’assabenta, per qui no hagis fet el que sia et fa creu i ratlla”, explica una font que prefereix mantenir l’anonimat per, justament, no haver d’aguantar males cares i més i tot. L’última punt d’enfrontament és una colònia de gats d’Escaldes. “Potser hi ha algun problema, cert, però un dels col·lectius ha arribat a recuperar imatges de fa un any per tornar a esquitxar l’altre”, expliquen les fonts.

ADMINISTRACIÓ

Del malestar, de la batussa, en són conscients, directament o indirecta, tant alguns comuns com al ministeri d’Agricultura. El departament que dirigeix Josep Casals, com que el punt de fricció essencial entre les dues entitats són les colònies de gats, ho té senzill per treure’s de sobre la conflictivitat: qui gestiona aquesta qüestió és l’administració comunal. Per tant, cal demanar, pel cas concret, al comú d’Escaldes.

“Laika ens va presentar un projecte de gestió -al comú d’Escaldes- i es va aprovar un conveni. A criteri dels tècnics que fan el seguiment del tema, la feina que es fa, en el marc del conveni, es realitza a plena satisfacció”

I a Escaldes són conscients que hi ha una guerra oberta. Però tampoc no s’hi posen. És clar. El comú presidit per Rosa Gili vetlla pel compliment del conveni que al seu dia es va signar amb Laika per a la gestió de les colònies de gats a la parròquia. N’hi ha, de censades, una vintena. “Laika ens va presentar un projecte de gestió i es va aprovar un conveni. A criteri dels tècnics que fan el seguiment del tema, la feina que es fa, en el marc del conveni, es realitza a plena satisfacció”. Per tant, res a dir.

Pel comú d’Escaldes, Laika compleix i ho fa a partir d’un projecte que la mateixa administració va aprovar al seu dia. Si l’enfrontament és d’una altra índole, l’administració ja no hi entra. I és que, de fet, ni els altres animalistes consultats no hi volen tampoc entrar gaire. Ho veuen més en el terreny de l’enfrontament personal. I aquí, diuen, les arenes poden ser molt més movedisses i el perill més evident és el d’alguna esgarrapada. I no pas de gat. Ni de gata.

Etiquetes: