El president de l’associació, Joan Gómez, explica que el festival, per al qual encara se li ha de buscar nom -la denominació de Caldes Fest ja s’ha usat per a d’altres menesters-, segurament no es posarà en marxa fins l’any que ve perquè vol i porta molta feina. “Estem a la recta final”, admet el músic i president de l’organització. Però això no treu que s’hagin de llimar encara molts serrells. Qüestions de paperassa, qüestions burocràtics. Legalismes, vaja. Perquè es tracta de fer música al carrer, sí, però amb la regulació pertinent i els permisos corresponents. En fi, la música per arreplegar algunes almoines no entra en el projecte.
L’associació està ultimant un seguit de canvis estatutaris. La pretensió és que “els asseguraríem i els contractaríem nosaltres”, manté el president de l’entitat, Joan Gómez
Just al contrari, el festival, el projecte, s’emmarca “en la lluita per fer valdre els nostres drets laborals” alhora que es vol donar a conèixer la quantitat i varietat d’artistes, de músics, que hi ha a Andorra. Les tardes dels divendres es programarien artistes o bandes d’una naturalesa clàssica. En el cas dels dissabtes, es pretén que les actuacions tinguin un caire més modern. L’associació està ultimant un seguit de canvis estatutaris. La pretensió és que “els asseguraríem i els contractaríem nosaltres”, manté Gómez.
El primer mes d’actuacions, els primers vuit concerts, els costejarà la pròpia associació a mode de “tastet”. Això sí, el col·lectiu té el suport del comú d’Escaldes i també rep subvenció cultural del Govern una part de la qual la destinarà a aquest projecte. La idea de l’associació, indica Gómez, és que durant el primer mes de festival, que té vocació de perdurabilitat i de disposar d’una agenda com a mínim trimestral fixada, es pugui comprovar “l’impacte” que poden tenir els concerts.
Perquè l’objectiu és que el finançament dels artistes acabi sortint dels patrocinis que facin els establiments comercials, els locals, els negocis, que hi hagi en cadascun dels sis emplaçaments -des de la plaça Coprínceps a la plaça de l’Església, per citar-ne dos- on es preveu que s’organitzin concerts. Els espais seran sempre els mateixos i aniran rotant de forma més o menys ordenada perquè tinguin tots prou visibilitat. I, és clar, també es vol donar, ja s’ha dit, visibilitat als professionals i als projectes musicals del país.
LLUITA LABORAL
El projecte busca, doblement, potenciar els músics andorrans (o residents a Andorra, vaja). D’una banda es pretén “educar el músic del país” i, de l’altra, “generar un impacte al carrer”. I que tot tingui una transcendència positiva en aquesta “lluita pels drets laborals dels músics”. I és que com reconeix Gómez, no és gens fàcil aconseguir el reconeixement professional d’aquells que, al país, es volen guanyar la vida -o una part notable d’ella- amb la música. Menys encara d’una forma regular, regulada i generant els corresponents drets socials per al futur. És a dir, estan assegurats degudament a la CASS.
La llei relativa a l’estatut de l’artista està molt bé, ve a dir Gómez, però hi ha massa aspectes “sobredimensionats”. Hi ha qüestions, com el pla de futur, que són de molt complicada consecució per als músics que habitualment es mouen al país. Qüestions com la facturació o l’exportació d’instruments i equips cap a l’estranger quan cal anar a tocar fora d’Andorra són tota una quimera. I de tot plegat n’han de parlar amb les administracions, en aquest cas, amb el ministeri de Cultura. Els músics, doncs, volen prendre els carrers. I com es despisti algú, també els despatxos de les administracions. A veure si sona la flauta.