Diumenge encara es treballava per presentar almenys la llista parroquial. Al migdia, en un bar restaurant de la parròquia estaven reunits Ferran Mirapeix, Josep Majoral i Oliver Alis i no van dubtar en demanar firmes a alguns dels presents, un procediment que va repetir un simpatitzant del partit en el ball de tarda de la gent gran que tenia lloc a l'hotel Sant Eloi. A última hora de diumenge es tirava la tovallola i malgrat el comunicat enviat als mitjans de comunicació, aquest dilluns encara hi havia militants d'altres partits que no descartaven que UL es presentés al menys a Sant Julià, el seu feu.
El procés ja s'havia començat a complicar amb la designació del candidat a cap de Govern. El president del partit, Josep Pintat, ja sigui per cansament o pel desgast d'estar en una oposició formada per tres consellers i un alt volum legislatiu -ell mateix, Joan Carles Camp i Oliver Alís- va optar per Josep Majoral com a relleu. El cònsol lauredià tot i no descartar-ho d'entrada no ho va acabar de veure clar, sobretot perquè ja va deixar el comú per anar al consell i d'allà va tornar a la corporació de Sant Julià. A més, Majoral té l'anhel legítim de presentar-se a la reelecció i considera que no són serioses aquestes anades i vingudes entre la Casa de la Vall i l'edifici administratiu del Molí, la seu del comú.
Justament, la designació del candidat a cap de Govern és un escull que frena molt la confecció de les altres llistes i en especial, la de Sant Julià. Un grup de militants reclamen un pacte amb Liberals, uns altres volen fer llistes pròpies i alguns volen un acord amb Demòcrates. En el debat no hi falten alguns retrets, pocs per això, a l'excessiu paper protagonista dels dirigents o a la manca de comunicació. Des de la reunió de divendres en un hotel d'Escaldes-Engordany l'elaboració de les candidatures es converteix en una cursa d'obstacles en el decurs de la qual, Josep Pintat, home de fortes conviccions, es nega a pactar a qualsevol preu amb qui sigui.
Des del 1999, UL s'ha imposat totes les eleccions a Sant Julià de Lòria, tret de les comunals del 2015
Tot plegat han estat massa obstacles, fins i tot per un partit veterà i amb experiència, que havia format coalició amb Unió Liberal fins a les eleccions generals del 2001, en què va presentar llista separada i va obtenir els dos consellers generals parroquials, Miquel Àlvarez Marfany i Marc Pintat. A les comunals de 1999 ja havia guanyat amb Joan Pujal i Augustí Marfany en ser l'única candidatura que es va presentar. A les del 2003 es va tornar a imposar amb Josep Pintat i Enric Sangrà i una llista que es va imposar a les del PS i Segle XXI. UL tornaria a guanyar les comunals del 2007 (Pintat-Sangrà) i del 2011 (Gil-Torrentallé) i les del 2019 (Majoral-Codina). Pel que als comicis generals els ha guanyat tots, des del 2009 al 2019 amb els duets Gil-Bastida (2009 i 2011) i Majoral-Montaner (2015 i 2019).
Després de la tensió dels darrers dies, la intenció és que baixi el suflé i reorganitzar-se per encarar les comunals del proper mes de desembre tot mirant els principals rivals Demòcrates però també Desperta Laurèdia que amb tres consellers ja coneix la casa. No hi falten aquells que veuen un futur incert per a UL pensant en la progressió i creació de formacions que surten de les mateixes arrels, les del Partit Liberal i que són els propis Liberals amb Josep Maria Cabanes, Acció o Andorra Endavant. Massa opcions per un mateix àmbit ideològic.
Per això hi ha militants que s'han mostrat partidaris de fer taula rasa i d'una refundació, d'adaptar el partit als temps actuals amb presència a les xarxes socials, més comunicació i un rejoveniment, amb el convenciment que cal fer-ho ràpidament perquè després de l'estiu ja cal treballar en les eleccions comunals. Pot ser el darrer tren per evitar que el partit entri en una via morta.
Comentaris (8)