Alguns hi han arribat caminant, altres amb cotxe. Alguns anaven a buscar el tradicional pa, els altres anaven a la missa de les 10 hores. El que sí que queda clar és que al llarg del matí al Santuari no hi ha parat d’arribar pelegrins, devots, turistes o simples curiosos i amants de les tradicions. Vora les 9 hores, una servidora pujava cap al Santuari amb el cotxe per poder cobrir l’acte, pel camí -més enllà de les cues a Santa Coloma, si es venia de la capital- es podia observar desenes i desenes de persones que feien la ruta caminant acompanyades de les seves famílies, animals de companyia o soles. A les mans, ampolles d’aigua, i cada un parell de corbes s’observaven grups aturats que descansaven, i es replicaven la crema solar. Perquè si una cosa ha quedat clara del Canòlich d’enguany és que la calor ha acompanyat la jornada.
A mesura que la missa de les 12 hores s’apropava es notava a l’ambient que alguna cosa passava. I Déu-n’hi-do si passava (i mai millor dit), perquè en el moment que la campana del Santuari ha sonat, Joan-Enric Vives i Josep-Lluís Serrano Pentinat han pujat a l’escenari per anunciar que el Papa Lleó XIV havia acceptat la renúncia del primer, i que des d’aquell mateix moment Serrano Pentinat es convertia en bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra.
“Ha estat un Cancòlich diferent i històric”, deia Cairat minuts després de la missa, tot apuntant que el fet que s’hagués fet aquest traspàs durant de Diada de Canòlich -una festivitat religiosa, però que també és molt de caràcter popular- ha fet “s’hagi acostat molt al poble a un acte que d’una altra manera hauria quedat molt recollit potser al Bisbat i és d’agrair i celebrar que hagi passat avui això aquí”, assegura tot apuntant que “sempre recordarem aquest traspàs històric”.
La jornada ha estat un èxit durant tot el matí, el temps ha acompanyat i moltíssima gent s’hi ha apropat. De fet, tot i que han comprat la mateixa quantitat de pà que cada any: “ens hem quedat sense malauradament, cosa que demostra que a Sant Julià hi ha aquest sentiment i esperit de comunitat, no només gent de Sant Julià sinó gent de tot el país”.