Hi ha objectes que es perden i es recuperen en qüestió d’hores. D’altres, en canvi, acaben acumulant dies, setmanes i mesos a les dependències policials sense que ningú els vingui a buscar. És la realitat quotidiana del servei d’‘objectes trobats’ de la policia, l’encarregat de centralitzar tot allò que els ciutadans extravien i que altres persones decideixen lliurar al cos d’ordre. Una tasca que, més enllà de custodiar pertinences alienes, implica intentar identificar-ne els propietaris i, quan això no és possible, decidir què fer-ne seguint els procediments que estableix la legislació.
Les xifres evidencien el volum d’aquesta activitat. Durant l’any passat es van registrar aproximadament 3.000 objectes perduts, mentre que en els primers deu mesos d’aquest 2026 ja se n’han comptabilitzat 2.538. La policia estima que entre quatre i cinc de cada deu objectes recollits acaben retornant als seus propietaris. Això significa que una part important de les pertinences que arriben a les dependències policials no són reclamades o no es poden restituir, malgrat les investigacions que es duen a terme per identificar-ne els titulars.
Les carteres, els telèfons mòbils, els documents personals, les claus, les ulleres i les peces de roba encapçalen la llista. També hi té un pes destacat el material d’esquí, des de cascs i pals fins a esquís i taules de surf de neu
Però, què és el que més perden els ciutadans? Les carteres, els telèfons mòbils, els documents personals, les claus, les ulleres i les peces de roba encapçalen la llista. També hi té un pes destacat el material d’esquí, des de cascs i pals fins a esquís i taules de surf de neu. No és casualitat. Una part considerable dels objectes recuperats prové de les pistes d’esquí i d’espais amb una elevada afluència turística, com els centres comercials o l’estació d’autobusos. L’activitat turística del Principat es reflecteix, per tant, en la varietat de pertinences que acaben passant per les mans dels agents.
Entre tants objectes quotidians, de tant en tant també apareix alguna sorpresa. Una de les més curioses que recorda el cos d’ordre és una cadira de rodes que ningú va reclamar i que, finalment, es va entregar a la Creu Roja perquè pogués tenir una segona vida. És un exemple del destí que poden tenir algunes de les pertinences que, un cop esgotat el termini legal, continuen sense propietari conegut.
SIS MESOS PER RECUPERAR-HO
El funcionament d’aquest servei no queda a criteri de la policia, sinó que està regulat per l’article 34 de la Llei de seguretat pública. La normativa estableix que qualsevol persona que trobi diners o béns mobles que no li pertanyin, tant en un espai públic com privat, té l’obligació de retornar-los al propietari. Si en desconeix la identitat, els ha de dipositar a les dependències policials en un termini màxim de 72 hores.
A partir d’aquí, els agents duen a terme les investigacions que tenen al seu abast per intentar localitzar el titular. Si les gestions resulten infructuoses, la llei fixa un termini màxim de sis mesos des del dipòsit de l’objecte abans que se’n pugui disposar. En el cas de pertinences sense un valor econòmic apreciable, la policia pot optar per destruir-les o buscar-los un segon ús, sempre que sigui possible. Pel que fa als documents personals, es traslladen als consolats, les ambaixades o el ministeri d’Afers Exteriors perquè segueixin els canals corresponents.
QUI TROBA DINERS POT ENDUR-SE’N LA MEITAT
La situació és diferent quan es tracta de diners o objectes de valor. Si ningú reclama uns diners trobats durant els sis mesos establerts, la meitat de l’import s’ingressa a l’Autoritat Financera Andorrana a favor del Govern, mentre que l’altra meitat pot correspondre a la persona que els ha trobat, sempre que ho hagi sol·licitat expressament. Aquesta possibilitat desapareix quan qui els localitza és un funcionari o treballador públic en l’exercici de les seves funcions. En aquest cas, la totalitat dels diners es destina al Govern.
Quan els objectes tenen un valor econòmic apreciable, la legislació preveu que se n’encarregui la venda en pública subhasta a un saig. Els diners obtinguts es reparteixen seguint els mateixos criteris. Per tant, trobar un objecte valuós no significa que la persona que l’ha localitzat se'l pugui quedar, però sí que pot acabar rebent una part dels diners si ningú el reclama i es compleixen les condicions legals.
Davant la pèrdua de qualsevol pertinença, la policia recomana actuar amb rapidesa. El primer pas és contactar amb el despatx central per comprovar si l’objecte ja ha estat recuperat. Ara bé, que no hi sigui durant els primers dies no significa necessàriament que s’hagi perdut definitivament. Alguns objectes triguen a arribar a les dependències policials i, per aquest motiu, es recomana tornar a trucar al cap d’una o dues setmanes.
ABANS DE LES 72 HORES
Una altra opció és enviar un correu electrònic a policia@policia.ad, indicant les dades del propietari i una descripció tan detallada com sigui possible de l’objecte extraviat. Aquestes informacions poden facilitar-ne la identificació i permetre que els agents relacionin una denúncia de pèrdua amb una pertinença que s’hagi lliurat posteriorment.
El cos d’ordre també recorda que la col·laboració ciutadana és essencial perquè el servei funcioni. Qui trobi un objecte que no li pertany ha de lliurar-lo a la policia abans de 72 hores, sense que això comporti assumir cap responsabilitat sobre la pertinença entregada. De fet, quedar-se un objecte trobat sense retornar-lo al seu titular ni dipositar-lo a les dependències policials pot comportar una sanció administrativa de 200 euros.