Yolanda, caporal amb 26 anys al servei de circulació d’Andorra la Vella, recorda que quan van començar hi havia pràcticament el mateix nombre d’homes que de dones. Amb el pas dels anys, però, aquesta proporció s’ha anat desequilibrant fins a arribar a una situació en què, segons explica, aproximadament tres quartes parts dels efectius són homes. Una agent d’Escaldes-Engordany amb 28 anys d’experiència ha vist una evolució semblant, fins i tot, més significativa. Explica que quan ella va començar la plantilla era força equilibrada i que, inclús, hi va haver una etapa en què les dones eren majoria. Ara, en canvi, han passat a ser una minoria. “No sé i m’agradaria entendre el motiu”, reconeix.
Més que un problema de discriminació dins dels cossos, les agents entrevistades detecten una falta de coneixement sobre què significa realment ser agent de circulació. Míriam, que fa només un any que ha entrat al servei d’Andorra la Vella, explica que abans de presentar-se no coneixia totes les funcions que assumien els agents. El que li cridava l’atenció era sobretot la proximitat amb la ciutadania i la possibilitat d’estar al carrer ajudant les persones.
També ho assenyalava l’agent d’Escaldes: “No és només ficar multes o fer circulació”. Segons explica, el servei ha evolucionat i actualment els agents fan molta més atenció al ciutadà i intervenen en situacions molt diverses. En aquest sentit, considera que la imatge exterior del cos encara no reflecteix tota la feina que es fa. Yolanda coincideix que falta explicar millor quines són les tasques dels agents. Al seu parer, el problema pot ser més de “desinformació” que no pas d’un estigma que presenti la professió explícitament com una feina d’homes.
Les agents també coincideixen que la professió té unes característiques que poden condicionar l’interès de possibles candidates. El contacte permanent amb el públic, les situacions de tensió amb conductors que no sempre reaccionen bé i el fet de treballar a la intempèrie formen part del dia a dia. Tot i això, les agents deixen clar que no consideren que hi hagi cap funció que una dona no pugui fer. De fet, Débora, que acumula 19 anys al cos d’Escaldes, recorda que actualment una companya exerceix com a gruista, una tasca que tradicionalment també s’ha associat als homes.
Els horaris poden haver estat un obstacle en el passat, però les agents amb més trajectòria assenyalen la conciliació com un element que ha evolucionat amb els anys. Yolanda recorda que fa 26 anys les opcions per adaptar la feina a l’embaràs o a la maternitat eren molt més limitades. Les agents embarassades no podien continuar al carrer i, en el seu cas, va passar a l’administració. Amb els anys, però, assegura que s’han introduït més facilitats i permisos, tant maternals com parentals. La incorporació més recent confirma aquesta evolució. Míriam, que té una filla petita, explica que ha pogut canviar d’unitat per disposar de més facilitats per conciliar.
A Escaldes, l’agent més veterana també assegura que les condicions actuals han millorat molt respecte del passat. Com a mare i família monoparental, recorda que els antics horaris de matins, nits i caps de setmana li feien més difícil organitzar-se. El nou sistema de torns, en canvi, li ofereix més dies fixos de festa i una planificació que considera molt més compatible amb la vida familiar.
Si no hi ha una barrera interna que impedeixi a les dones accedir als cossos, com es pot aconseguir que se’n presentin més? Les agents coincideixin en una resposta: més visibilitat
Si no hi ha una barrera interna que impedeixi a les dones accedir als cossos, com es pot aconseguir que se’n presentin més? Les agents coincideixin en una resposta: més visibilitat. Yolanda i la seva companya aposten per reforçar les campanyes de comunicació abans de les convocatòries i explicar que les dones poden accedir a les mateixes funcions i escales que els homes.
L’agent d’Escaldes va encara més enllà i planteja jornades de portes obertes i activitats a les escoles. Explica que algunes nenes del centre on treballa ja li diuen que de grans volen ser com ella. Per això és important disposar de referents femenins per ajudar les noves generacions a veure aquesta professió com una opció més.
Débora tampoc no entén per què encara costa trobar dones que es presentin. Ella va accedir-hi després de quedar-se sense feina i avui defensa aquesta decisió com una de les millors que ha pres, animant a qualsevol dona a desenvolupar qualsevol funció dins del cos i que les noies joves es plantegin presentar-se sense dubtar-ho.
La pregunta, per tant, no sembla ser tant si les dones poden ser agents de circulació, com per què encara tan poques decideixen provar-ho. Les que ja hi són asseguren que la professió no té gènere i que les condicions han evolucionat. Però també admeten que, si més noies no coneixen què fan realment els cossos de circulació, difícilment podran veure-s’hi reflectides. Les veteranes que van arribar a veure plantilles molt més equilibrades ara esperen que les noves generacions puguin tornar a canviar la tendència.