L’acte, que s’emmarca dins d’un programa de celebracions que s’aniran succeint en altres zones del domini lingüístic, ha comptat amb la presència del comissari de l’efemèride, Aleix Andreu; el president de La Bressola, Guillem Nivet; i Rosalina Areny, professora de català al Lycée Comte de Foix. La presidenta de l’associació Cultura Activa, Maria Cucurull, ha volgut evidenciar durant la introducció de la commemoració que “per primera vegada en tots els territoris del domini lingüístic català, la llengua es troba en la mateixa situació: els catalanoparlants som minoria”. Una “nota pessimista” que també es pot entomar com una alerta de realisme.
En un vídeo que s’ha projectat durant l’acte per mostrar què és La Bressola segons els seus protagonistes (alumnes, mestres, famílies…), les criatures han sintetitzat l’essència del projecte: treball, amics, pàtria, història, llengua, llibertat. “Vivim en català i juguem en català”, evidencia una professora: “Estem plenament immersos en la cultura catalana”. Les famílies destaquen l’organització de La Bressolada, una festa que reuneix tots els centres del projecte per fer palès “que hi ha més persones que parlen català”. La Bressola, que acull uns 1.200 alumnes i compta a un centenar de professionals, també és un paradigma de comunitat ben lligada, que rema en una única direcció. Per a Andreu, comissari de l’Any Bressola, “han estat cinquanta anys molt difícils. Hem rigut molt i també hem plorat molt. Sempre diem que som un miracle permanent. Sembla, sovint, que no podrem continuar i continuem. Per això, precisament, volem inspirar”. La justesa dels recursos econòmics són una de les principals pedres a la sabata del projecte.
Per a Nivet, La Bressola s’entén avui com un “oasi de llengua catalana”; ara bé, aquest oasi “no ha de ser un gueto”
Nivet, el president de La Bressola, que funciona, a la pràctica, com una associació, ha viscut des de petit el projecte des de dins, “plenament”. La seva educació va lligada a La Bressola. Nivet ha assenyalat les diferències entre el moment en què va néixer el projecte i l’època actual: “Sorgeix en un període en què la transmissió del català s’havia perdut, però no havia desaparegut, en què ensenyar en català estava prohibit; avui, hem fet una mica més de camí i la llengua ja està reconeguda dins de la Constitució francesa”. De fet, ha afegit Nivet, el 1995 es va signar un acord de col·laboració entre el ministeri d’Educació –amb François Bayrou al capdavant– i La Bressola. Per a Nivet, La Bressola s’entén avui com un “oasi de llengua catalana”. Ara bé, aquest oasi no ha de ser un gueto: “Aquesta és la trampa. El nostre model d’ensenyament en català està obert a tothom. De fet, el 90% de les famílies dels alumnes no parlen català a casa”.
Areny, per la seva part, ha destacat la introducció de l’andorranització –l’any 1975– als sistemes espanyol i francès quan encara no existia la xarxa nacional. Disposar d’un sistema de tres caps és “una riquesa indiscutible”, segons Areny, però cal que tots els infants i joves escolaritzats al Principat, independentment del sistema, tinguin garantit “un coneixement del país on vivim”. És aquesta la raó, de fet, per la qual “neix i pren sentit la formació andorrana”, que ja va tenir un precedent el 1963, any des del qual alguns voluntaris van començar a fer feina d’andorranització. Avui, la transmissió de la llengua, la cultura i les institucions andorranes “s’integra de manera obligatòria dins dels programes dels tres sistemes” respectant els plans d’estudis respectius. Areny, per cert, va fer pràctiques en una escola emmarcada en La Bressola.