El llibre, homònim al documental, publicat per Anem Editors (també en castellà), s’ha presentat avui al Centre de Congressos d’Andorra la Vella amb aquesta cirereta final al pastís: la reaparició d’un personatge fascinant, un home que va enganyar a discreció. La presentació –multitudinària, un acte social també– l’ha conduït el periodista Gabi Fernández.
Fernández ha dibuixat una figura que “ha marcat l’imaginari col·lectiu del país”. “Boris I et col·loca davant d’una història increïble. Una història que encara es fa més increïble quan l’explica la gent perquè s’acaba deformant. Té un caràcter de llegenda”. Segons el periodista, Cebrián ha treballat “àrees que calia il·luminar”, ha posat “llum sobre el tema”. “Cebrián porta anys dormint amb en Boris”. I ha fet veure la fascinació del personatge: “Sembla mentida que aquest home hagués pogut viure tants anys…”.
L’autor ha repassat succintament –perquè la quantitat de matèria és descomunal– la vida de Skossyref mostrant documents d’arxius consultats (a Espanya, França, Portugal, Alemanysa…; més de 6.000 documents) i amb el públic bocabadat. Estafador professional, traficant (de cocaïna i explosius), soldat nazi, gigoló… Una gran carrera delictiva.
Nascut a Lituània, Boris I en va de fer de tots colors. De jove, per exemple, va salvar Einstein dels nazis. Va lligar el seu ‘modus vivendi’ a l’engany, l’estafa. Seguia una dinàmica d’engany-presó-alliberament. El recorregut vital –fracassos, fugides, senyores– el fa saltar del Regne Unit a Alemanya, Holanda, Espanya, Andorra i una altra vegada Espanya i Alemanya. D’Espanya, per exemple, en va ser expulsat per conducta immoral.
L’etapa andorrana és breu (del desembre del 1933 al maig del 1934), però genera moltíssima literatura periodística. Capgira el país.
Andorra és un capítol sensacional: entabana a moltíssima gent –a qui es deixa– per fer-los creure que es mereix ser reconegut com a rei d’Andorra. Intenta guanyar-se el favor del síndic Pere Torres, per exemple. “S’inventa un fals llinatge per fer creure que és mereixedor de la corona. Era molt intel·ligent”, explica Cebrián. L’etapa andorrana és breu (del desembre del 1933 al maig del 1934), però genera moltíssima literatura periodística. Capgira el país. Reparteix targetes amb el títol monàrquic inventat imprès. No va ser l’únic llunàtic, però, que en aquell moment va intentar autopostular-se a rei d’Andorra (dos americans ho van intentar). Finalment, un incident en un hotel en provoca l’expulsió, però des de la Seu –a través d’una gran campanya– insisteix a fer creure que ell és el rei. La continuació del recorregut vital segueix sent extraordinària, però els remeto al llibre, és clar.
La reaparició, avui, de Boris I, per cert, ha tingut un to altament populista, en sintonia amb el personatge original. Ha promès una jornada laboral de vint hores, platja a Engolasters, la prohibició de construir més gratacels i setze pagues anuals. “Soc el rei de l’alegria”. I el rei dels aprofitats amb sort: tot s’ha de dir.