Un bomber andorrà toca el cel de Barcelona

Guillem Campeny s’ha imposat en les dues modalitats de la III Cursa Vertical de Bombers, després de pujar dues vegades els 602 esglaons de la Torre Diagonal, primer amb més de 20 quilos d’equipament i després sense protecció

Escolta l'article ara…

0:00
0:00

Vint-i-quatre plantes, 602 esglaons i 110 metres de desnivell vertical. I tot plegat, dues vegades. El bomber andorrà Guillem Campeny ha estat un dels grans protagonistes de la III Cursa Vertical de Bombers, celebrada aquest dissabte a Barcelona, després d’imposar-se en les dues modalitats de la competició. Primer, carregant entre 20 i 25 quilos d’equipament d’intervenció; després, sense aquest pes afegit, però amb el cansament acumulat a les cames. Una doble victòria que ha arribat en la seva primera experiència en una prova d’aquestes característiques.

La Torre Diagonal de Barcelona ha estat l’escenari d’un repte que combina resistència, força i capacitat de gestionar esforços. Fins a la capital catalana s’hi han desplaçat dos efectius dels Bombers d’Andorra, Guillem Campeny i Xavi Capdevila, amb la intenció inicial de participar únicament en la modalitat que es disputa amb el vestit d’intervenció, el casc i l’equip de respiració autònoma (ERA). Però la jornada els ha acabat reservant una segona pujada inesperada. “Ens havíem apuntat a la modalitat de bombers, amb tot el vestit de foc, el casc i la botella. Quan hem acabat, ens han proposat que també podíem fer la modalitat esportiva i hem dit que sí”, explica Campeny, encara satisfet pel resultat aconseguit. La decisió ha acabat sent encertada: el bomber andorrà ha estat el més ràpid en totes dues categories.

La primera ascensió, amb entre 20 i 25 quilos de material a sobre, l’ha completat en 4 minuts i 22 segons. Una exigència física considerable que obliga a dosificar les forces des del primer esglaó. “Quan puges amb tot l’equip, les cames et cremen un munt”, reconeix. En canvi, en la segona pujada, ja sense l’equipament, ha rebaixat notablement el registre fins als 3 minuts i 2 segons. Curiosament, aquesta última li ha resultat encara més dura. “Jo he patit més a la segona i tot”, admet, perquè, malgrat carregar menys pes, el ritme cardiovascular és molt més elevat i les cames ja acumulen l’esforç anterior.

La portaveu del Sindicat, Rebeca Bonache.
Els efectius d'emergència andorrans, ben equipats per pujar cap amunt.

La clau, però, ha estat saber gestionar les forces. Abans de viatjar a Barcelona, Campeny i el seu company havien fet una petita prova a les instal·lacions dels Bombers d’Andorra, aprofitant les quatre plantes de què disposen. L’experiència els va servir per entendre que afrontar 24 pisos exigiria una estratègia diferent. “Vam fer una pujada sortint forts i, quan vam arribar a la quarta planta, vam pensar: ostres, n’haurem de fer 24”, recorda. Per això, a Barcelona han optat per començar amb prudència i incrementar progressivament la intensitat. “Hem sortit amb la idea d’anar de menys a més. Una mica més conservadors, perquè si surts a totes amb l’equip a sobre, pots petar”, assenyala. 

De fet, Campeny no havia participat mai en una cursa vertical d’aquestes característiques ni havia seguit una preparació específica per afrontar-la. La seva base física prové dels entrenaments habituals que realitza com a bomber. “Al final, com a bombers, ens entrenem, ens encanta entrenar i per la feina hem d’estar ‘a tope’ físicament”, explica. En aquest sentit, considera que la competició també és una manera de posar a prova situacions que poden trobar-se durant una intervenció real. Pujar 24 plantes amb tot el material no és només una qüestió de velocitat, sinó també de resistència i control de l’esforç. “Aprens a gestionar-te, sobretot perquè no pots anar com un boig des del principi. Si no, no aguantaries una intervenció”, reflexiona.

La portaveu del Sindicat, Rebeca Bonache.
Campeny i Capdevila, els bombers andorrans protagonistes d'aquest dissabte.

Una preparació que, salvant les distàncies, també podria resultar útil a Andorra, especialment a Escaldes, on la construcció de torres de gran altura ha anat transformant el paisatge urbà els darrers anys. La possibilitat d’haver d’intervenir en alguna d’aquestes torres converteix l’experiència de Barcelona en un exercici especialment interessant. Campeny, però, prefereix no haver de posar-ho en pràctica: “Esperem tots que no faci falta”, respon entre rialles quan se li planteja aquesta possibilitat. Més enllà dels cronòmetres i de les dues victòries, el bomber andorrà destaca especialment l’ambient que ha trobat a Barcelona, compartint experiència amb efectius d’altres cossos, entre els quals els Bombers de Barcelona.

Una vivència que l’ha animat a plantejar-se noves participacions en proves similars. “És una manera de provar-te, de mantenir-nos motivats i de tenir objectius a nivell físic”, explica Campeny, que també reivindica el valor del companyonia en una professió en què la confiança mútua és indispensable. “Ens donem molt suport els uns als altres. És el que et queda i el que suma. En una feina com la nostra, la companyonia és fonamental”. Així doncs, el que havia començat com una experiència esportiva compartida entre dos companys ha acabat amb un doble triomf per als Bombers d’Andorra.

Comentaris (1)

Trending