“Quedi clar que jo no tinc cap problema amb Sant Julià. Hi porto 37 anys i sempre m’he sentit valorat i apreciat”, explica Pepe Cerezo, que ja s’ha fet a la idea que haurà de combinar a partir d’ara la capital amb les terres lauredianes. Perquè a Sant Julià, ara per ara, el grup restaurador familiar que lidera hi continuarà gestionant la Pizzeria Venècia i gestionant el bar del Centre Cultural. La Venècia fa anys i panys que la regenta. El bar va ser una sortida per si havia de tancar el Bare i no trobava res més. Es va presentar al concurs per la concessió del local després de l’incendi i el va guanyar.
LA DECISIÓ
Fa un parell d’anys que la propietat del local on està situat, a l’avinguda Verge de Canòlich, el Bare Nostrum va comunicar a Cerezo que quan se li acabés el contracte no li renovarien més. “No n’he sabut mai ben bé el motiu”, es lamenta en Pepe, que explica que després de deu anys i una forta inversió després de superar una pandèmia, ara tot just començava a sortir-se’n bé una vegada pràcticament amortitzada tota l’aportació. Cerezo lamenta que malgrat deixar les portes obertes per parlar de la qüestió i poder allargar l’arrendament, la propietat mai no ha gosat fer cap trobada. “No és cosa d’incrementar el lloguer o no. És que no ho sé”, ressalta.
I així va ser com, d’entrada, convocant-se el concurs per al bar del centre, s’hi va presentar “per tenir un resguard”. Si mai es quedava sense res més, sempre podria recol·locar el personal. I ha anat fent. I veient que passava el temps i la propietat dels baixos on hi ha situat el Bare no mostrava cap voluntat de canviar d’idea, va començar a buscar alternatives. A Sant Julià hi hauria hagut un parell d’opcions però cap no va reeixir. “I va aparèixer L’Aigüeta”, explica en Pepe, que diu que amb certa facilitat es va posar d’acord amb la propietat per un primer lloguer de cinc anys -que inclou l’espai per aparcament, unes quaranta places- i també va fer tractes amb l’antic gestor per a la cessió d’una part del material o la maquinària que l’interessa mantenir.
Perquè si L’Aigüeta ha continuat després que es jubilés el seu promotor inicial, Manel Oliva, ara no ho farà. El bar-restaurant per excel·lència del tram central de l’avinguda Tarragona havia obert el 1981 i va tancar el 2016, el novembre, per reobrir encara no mig any després amb una nova gerència lligada, col·lateralment, amb l’antiga propietat. Ara, L’Aigüeta arriba al final del seu camí el 31 d’agost. De fet, aquests darrers dies el local ha anat a mig gas -no va obrir el dia de La Vuelta, per exemple, quan altres locals de la zona es van fer d’or- i aquest cap de setmana fa els darrers cops de cul.
REFORMETA
A partir del dia 1 de setembre les claus del local passaran a mans de Pepe Cerezo i el seu equip, que faran algunes reformes a l’establiment. No es tracta de fer molta obra. Però sí que hi haurà canvis aprofitant que el local és molt gran. Així, explica el restaurador, “no volem inventar res perquè tot està inventat i nosaltres tenim una cartera de clients molt bona” que ja sabem què troben al Bare Nostrum. Cerezo explica que la clientela que té a Sant Julià no és pas laurediana. I això és el que, en part, l’ha animat a fer el pas de traslladar-se a la capital.
Pepe Cerezo explica que més enllà de fer un espai de pizzeria a vista “no volem inventar res perquè tot està inventat i nosaltres tenim una cartera de clients molt bona”
El plat fort serà un assortit menú. I s’apostarà també per bons esmorzars, de forquilla, si cal. I la principal novetat respecte de l’actual L’Aigüeta, nom que sota l’estela de Cerezo desapareixerà, serà la posada en marxa d’una àmplia oferta de pizzes a partir de la ‘construcció’ en un dels espais del local d’una pizzeria vista. És a dir, que els clients podran veure com li couen la pizza com aquell que diu al mateix moment. Per la resta, serà un trasllat del Bare Nostrum actual. De l’avinguda Verge de Canòlich a la de Tarragona
Pepe Cerezo també té clar que orientarà una part de l’oferta per als joves que vagin al Parc Central a fer activitats diverses -orientar vol dir, també, adequar els preus a les possibilitats del client- i que buscarà de fer aliances amb institucions públiques i privades que facin activitats per la zona d’influència del bar-restaurant. Com ha fet a Sant Julià, per exemple, amb usuaris de la ludoscola, activitats d’estiu i altres. Destaca el fet de poder haver ‘retingut’ l’espai d’estacionament, que considera un element important alhora de ‘cuidar’ els clients.
I insisteix: “No tinc cap ressentiment ni amb Sant Julià ni amb ningú de la parròquia. Només amb la propietat (del local del Bare Nostrum). Però la propietat és la propietat i punt. I si l’amo et diu que no et vol, doncs no et vol. I la llei, en aquest cas, l’empara.” El Bare anirà de Laurèdia a la capital. Perquè de moment Sant Julià encara no s’ha plantejat assumir la capitalitat del país.