Trapero ha participat, aquesta tarda, en una taula rodona sobre salut i clima organitzada pel Consell General. Trapero ha compartit i debatut observacions amb Meritxell Cuyàs, tècnica de l’Oficina de l’Energia i el Canvi Climàtic; Mireia Garcia, metgessa en salut pública; i Cristina Royo, metgessa i responsable de recerca al SAAS. “Els hiverns ja no són els d’abans”, ha introduït el síndic general. “L’any passat va ser l’any més càlid des que tenim registres, des del 1950”. “La ciència és una eina molt poderosa que està al servei de les persones”, ha obert Trapero. Per tant, debatre aquestes qüestions al Consell General, el lloc on es legisla la vida dels ciutadans, “és important”.
Les principal repercussió de la inversió tèrmica –ha assenyalat la investigadora– és que respirem més aire contaminat i “respirar-lo té conseqüències, és clar, en la salut humana, en certes malalties [asma, bronquitis...]; especialment, en col·lectius vulnerables”. Trapero ha reconegut que “no podem incidir en els factors climàtics que generen la inversió tèrmica”, però no tot són males notícies: “Podem fer possibles accions per revertir-ne els efectes: pacificar els espais o limitar la mobilitat, per exemple. Això pot ajudar a la remissió de contaminants”. La població del país, a més, creix i aquesta tendència no ajuda. Cal, doncs, “trobar l’equilibri”. “Sabem quines franges poden ser més problemàtiques quant a increment de la contaminació. El que cal fer és informar correctament la població per reduir l’exposició dels més vulnerables”. Els moments més crítics són el període intens hivernal i les onades de calor a l’estiu, que reforcen la presència d’altres contaminants com ara l’ozó. Conclusió: planificar bé les sortides –l’exposició– en aquests moments delicats de l’any.
Royo ha coincidit a presentar un país “on hi ha molt poca contaminació atmosfèrica”, però l’orografia de les zones de muntanya complica les coses, com dèiem. Concentració de partícules, essencialment, a fons de vall. La metgessa ha liderat un estudi del SAAS que examina la connexió entre contaminants atmosfèrics, factors meteorològics i ingressos hospitalaris. Aquest escenari no és una projecció de futur, és un fet actual, a més. Som on som, doncs, i cal actuar. Royo ha avançat, també, la causa dels ingressos més freqüents al SAAS per descompensació respiratòria: Covid-19, grip o rinovirus. També, però, entrades importants de pacients amb malalties cròniques o prèvies: per exemple, agudització d’asmàtics o pacients que han patit una pneumònia.
Vivim en “una zona considerada neta”, però no podem confiar-nos. Tot i així, demostrar una causalitat directa entre fenòmens meteorològics i salut respiratòria “és molt difícil”. “Hi ha altres factors del pacient que cal contemplar: si fuma o no, la medicació que pren… No estem en una bombolla, sols amb els contaminants atmosfèrics”. El SAAS, a banda, ha apuntat Royo, també forma part d’un estudi europeu –Mountadapt; finançat amb beques Horizon– que avalua l’adaptació al canvi climàtic en àrees de muntanya: “És molt important que Andorra formi part d’aquest projecte europeu tan rellevant”.