Abundi Monterde feia rodar el cullerot en una de les paelles gegants. El mestre paeller per excel·lència d’Andorra acabava de donar els darrers retocs a l’arròs de l’arrossada popular de Santa Coloma. A l’aparcament d’Enclar. És a dir, a l’aparcament del Don Pernil. De tota la vida. I sí, sort que hi havia carpes. Arreu menys al lloc de fer la cua. I de cua n'hi ha hagut. I de la bona. Ningú es volia quedar sense el plat d’arròs. I sense pa. I sense vi. I sense una ampolleta d’aigua. I, també, amb una cadira i un tros de taula sota el tendal. Sota la vela. Coi, la carpa. El que sigui. Al costat del campanar circular que en aquesta ocasió no podien divisar. Tan hi feia. Els frescos excusaran unes hores de manca d’interès.
L’interès estava en l’arrós. “¿Abundi, de mar i muntanya?” “Nooo, només de muntanya!” El només de muntanya que deixa anar Monterde és com aquell que diu, què hi pesques gambes, al Valira. El mestre paeller sempre té raó. “Cinc-centes racions com diu la cònsol?” I n’Abundi torna a contradir la pregunta. Sis-centes! Molts quilos d’arròs i també del material que hi porta per donar-hi gust i contingut. “Això ja comença a olorar molt bé”, deixen anar des de la filera. I tant bé. De fet, no ha trigat gaire més enllà de l’hora prevista que s’han començat a repartir plats.
Per cert, a banda d’arròs i d’alguna verdureta, i d’uns quants litres d’aigua, ànec, conill, pollastre de corral i costella. De porc i de xai. Perquè doni tot plegat un bon gust. Ha costat més fer baixar la filera i distribuir els plats, que no pas fer passar a millor vida l’arròs. Prou que deuria ser bo. D’olor, de bona olor, en feia segur. Però sota aquella calor… Els que esperaven pluja no han dubtat pas. El dubte que tenien, justament, era si podrien anar a l’arrossada popular. Que no fos que el temporal els deixés sense un dels actes que ja s’està convertint una senya d’identitat.
I tampoc hi ha hagut cap dubte que la nova comissió de festes ha aprovat i amb nota. Ho ha destacat el comú, ho ha confirmat la ciutadania. Joves, sobretot, però algun no tan jove, també, anant d’un cantó a l’altre i sempre amatents a tot plegat. “Crec que el que s’ha de dir, sobretot, és que aquesta comissió ha fet una molt bona feina per recuperar les activitats de Santa Coloma, amb molta il·lusió i moltes ganes”, remarcava la cònsol menor, Olalla Losada, que s’ha felicitat, també, del fet que “el temps ens ha respectat, que a l’inici semblava que no havia de ser així”.
Losada ha destacat la recuperació del concurs de flams o la instauració d’un vermut, que “és una cosa senzilleta però que per a la gent de Santa Coloma no deixa de fer festa. Fa poble i fa comunitat”, deixa una cònsol que augurava que ningú no es quedaria sense la seva ració d’arròs. I ha encertat. Però justet. Que ja se sap que les coses populars tenen requesta. Encara que hom no es pugui treure el barret perquè fa massa sol. Sol de muntanya. Com la paella.