Hi ha professionals de farmàcia que temen que alguns laboratoris directament hagin optat per prescindir d’Andorra com a client. Com si no els sortís a compte, per dir-ho així. No és una qüestió d’ordre política o de falta de producte a nivell general, expliquen els professionals consultats. I això davant de pacients o ciutadans que, directament o indirectament, necessiten abastir-se de productes derivat de la lisdexanfetamina. “Les persones que necessitem aquest tractament tornem a estar en una situació d’incertesa i amb moltes dificultats per aconseguir-lo”, expliquen alguns dels afectats.
Fins a l’abril passat, i durant una part de l’hivern i els primers compassos de la primavera, ja se sabia que hi hauria dificultats perquè a nivell internacional semblava que els laboratoris estaven en hores baixes. Poc després, a l’abril més o menys, va semblar que la situació es desencallava i el subministrament millora de forma molt ostensible. Però de fa unes quantes setmanes, els usuaris habituals d’aquests fàrmacs tornen a patir una manca del producte important. I els farmacèutics consultats ho confirmen.
I exempliquen els seus temors explicant que no cal anar gaire lluny, que n’hi ha prou en acudir a la Seu, per poder trobar Elvanse o alguns productes substitutius o equivalents. Relativament equivalents. Perquè les mateixes fonts expliquen que l’efecte de l’Elvanse es molt superior a la dels seus competidors, per dir-ho així. I que la ‘digestió’ de les alternatives sol ser pitjor que la del producte ‘principal’. De fet, per això la majoria de persones amb TDAH es decanta per l’Elvanse quan Elvanse es troba.
Professionals i usuaris voldrien tenir clar què és el que passa. Els primers són conscients que els majoristes farmacèutics del país topen una vegada i l’altra amb la porta dels laboratoris que fabriquen o exploten l’Elvanse, per exemple. “Ni els despengen el telèfon”, exemplifica gairebé a mode de metàfora un dels consultats. En saben el resultat. Però no en coneixen el motiu. I això, en certa manera, és el que neguiteja. Que Andorra s’hagi pogut convertir en un territori orfe de fàrmacs per combatre el TDAH.
PD: en principi és possible poder adquirir fàrmacs a l’estranger. A la Seu o a Tolosa, per posar dos exemples. Però cal una recepta cada vegada. Amb una recepta d’un metge d’Andorra els farmacèutics forans habitualment accedeixen a vendre el producte. Però se la queden i després cal fer un full groc per que es retorni l’import de la cobertura sanitària.