Nadal reflexiona sobre la neutralitat de la xarxa en un món no neutral a redós de la Diada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE) que se celebra aquest dissabte a Prada de Conflent. L’aportació del director general d’Andorra Telecom és escrita i no presencial. I per això la Societat Andorrana de Ciències (SAC) permet la difusió d’alguns elements d’aquestes ponències abans que formalment no es facin públiques. Nadal deixa clar d’entrada que “la neutralitat no significa el mateix quan parlem d’un Estat que quan parlem d’una xarxa de telecomunicacions”.
“La neutralitat de la xarxa acostuma a definir-se com un principi tècnic que garanteix que les comunicacions siguin tractades sense discriminació. Aquesta definició continua essent plenament vigent. Tanmateix, al llarg d'aquestes pàgines hem vist que, per a un petit Estat, preservar aquest principi implica afrontar reptes que van molt més enllà del funcionament de la pròpia xarxa”, manté el director general d’Andorra Telecom, que afirma que “escollir proveïdors en un entorn geopolític canviant, aconseguir que els grans serveis digitals arribin també als ciutadans d'un petit país, construir infraestructures capaces de resistir les incidències, mantenir una connectivitat internacional robusta o protegir la sobirania de les dades són decisions que, aparentment, tenen poc a veure amb la neutralitat de la xarxa”.
LES RUTES FÍSIQUES
Però tots aquests elements o decisions “contribueixen a fer possible” la neutralitat esmentada (i és que la SAC fa versar aquesta jornada andorrana a l’UCE al tomb de la neutralitat d’Andorra, i cada ponent, i en són uns quants entre presencials i no presencials, s’agafen el concepte per allà on més els convé). Nadal destaca que “la majoria d'aquestes decisions passen desapercebudes” i considera que “probablement és positiu que sigui així”. Exposa, per exemple, que “la connectivitat internacional s’ha construït prioritzant la resiliència. Andorra disposa actualment de tres rutes físiques independents cap a Espanya i tres més cap a França”.
“Una sola connexió seria suficient per absorbir tot el trànsit del país. Però una infraestructura crítica no es dimensiona pensant només en el funcionament habitual, sinó també en la capacitat de continuar prestant servei quan apareixen incidències, treballs de manteniment o avaries”
Andorra Telecom, doncs, disposa de tres rutes físiques independents quan, “en realitat, una sola connexió seria suficient per absorbir tot el trànsit del país. Però una infraestructura crítica no es dimensiona pensant només en el funcionament habitual, sinó també en la capacitat de continuar prestant servei quan apareixen incidències, treballs de manteniment o avaries”. Per tant, cal anar molt més enllà. Nadal també destaca “les possibilitats que oferirà el 5G Standalone” que “permetran anar encara més enllà. Mitjançant les funcionalitats de ‘network slicing’ serà possible reservar recursos específics per a serveis crítics, especialment els relacionats amb les emergències”.
El director general de l’operadora estatal de telecomunicacions també treu ferro a la sobirania digital si per això s’entén que tot allò referent a les dades i els equips que les contenen han d’estar ubicades físicament en el propi territori. “La pregunta deixa de ser com mantenir les dades físicament al país. La pregunta és una altra: Com podem aconseguir el mateix nivell de control encara que les dades estiguin allotjades fora d’Andorra?”
I si Nadal metafòricament es pregunta, òbviament també es respon. “La resposta desenvolupada pel país, impulsada entre d'altres iniciatives per Andorra Digital, consisteix a reforçar la protecció de les dades amb una segona capa d'encriptació, les claus de la qual romanen sota control de les institucions andorranes i del nostre marc jurídic. Els grans proveïdors internacionals ja protegeixen la informació dels seus clients.”
ANTICIPACIÓ, ADAPTACIÓ
“Quan les comunicacions funcionen amb normalitat, quan els serveis digitals estan disponibles, quan sortir del país no altera l'experiència digital o quan les dades continuen protegides sense que els ciutadans hagin de preocupar-se'n, la infraestructura compleix la seva funció més important: esdevé invisible”, manté un Jordi Nadal que escriu que “gestionar una infraestructura crítica significa, sovint, prendre decisions difícils molt abans que els seus beneficis siguin visibles. Exigeix anticipació, capacitat d'adaptació i una mirada de llarg termini. No perquè la tecnologia sigui un fi en si mateixa, sinó perquè, al final, allò que realment importa és el servei que aquesta tecnologia presta als ciutadans”.
El director d’Andorra Telecom escriu que “la realitat dels petits estats obliga a conviure amb limitacions que difícilment desapareixeran. La dimensió del mercat, la dependència dels grans actors tecnològics o la necessitat de construir aliances internacionals formen part del nostre context. Però aquestes limitacions no haurien de condicionar l'ambició de garantir als ciutadans les mateixes oportunitats, els mateixos serveis i el mateix nivell de protecció que qualsevol altre país del nostre entorn”.
Per a Nadal, “aquesta és, al capdavall, la millor manera d'entendre la neutralitat de la xarxa des d'un petit Estat. No com un concepte estrictament tècnic. Ni tampoc com un objectiu que s'assoleix una vegada per sempre. Sinó com un compromís permanent per mantenir una infraestructura oberta, resilient i preparada perquè els ciutadans puguin relacionar-se amb el món digital amb la mateixa normalitat, confiança i llibertat que qualsevol altre ciutadà”.