Johnston ha estat seleccionat entre 124 candidatures per formar part de la vuitena edició d’aquest programa de residència, un espai que, segons ell, li permet “concentrar-se en un projecte lluny de les distraccions de la vida quotidiana, però immers en el món que és Andorra”.
L’interès de Johnston per la història contemporània va néixer amb Alemanya, sobre la qual va realitzar la seva tesi doctoral, de les seves telecomunicacions del segle XIX. Allà va descobrir un territori que, abans de ser una gran potència, estava fragmentat en centenars d’unitats. “Sempre vaig notar aquestes excepcions que no entraven al model historiogràfic”, explica. A finals del segle XVIII, només al centre d’Europa n’hi havia entre 300 i 400; a partir d’aquí, el nacionalisme i el col·lapse dels imperis van simplificar el mapa fins a deixar-ne només quatre.
“Hi ha alguna cosa que potser no hem entès bé sobre les forces de la història”.
Per a l’historiador, el fet que Andorra no fos absorbida revela que “hi ha alguna cosa que potser no hem entès bé sobre les forces de la història”. La supervivència no ha estat només atzar: “Segur que hi va jugar un paper la sort, però també hi ha hagut estratègia i cohesió”. Aquests estats van saber posicionar-se en la geopolítica de cada temps i preservar formes de govern amb arrels tan antingues – com el Coprincipat – que van actuar com una àncora davant les forces d’absorbció territorial.
Després de passar per Viena i Liechtenstein, Johnston ha canviat el seu despatx de Cambridge per les valls andorranes. L’impacte del territori ha estat immediat en l’historiador: “Quan arribes en el bus, veus que entres en una vall que es va tancant i després es va obrint, una geografia que influeix molt en l’estructura del país”.
Des de la Massana, observa les dualitats del país, des de la diferència entre parròquies fins a la sensació que “Andorra sembla obrir-se molt més cap a Espanya o Catalunya que no pas cap a França”. Aquesta obertura, explica, podria tenir arrels culturals: “Em pregunto si abans, quan la llengua catalana era viva al sud de França, les relacions eren més clares, però si la centralització francesa les va anar perdent”.
Parlar català li permet consultar documents únics a l’Arxiu Nacional, com el ‘Diplomatari de la Vall d’Andorra: segle XIX’, i submergir-se com ‘La Senyoreta. La darrera hereva de Casa Rossell d’Ordino’ per captar l’essència humana de la recerca.
Lluny de considerar els petits estats com a relíquies del passat, Johnston defensa la seva plena vigència. “No diria que vivim en un moment perillós per als petits estats; més aviat al contrari, la globalització ha obert moltes oportunitats”, assegura. Segons l’historiador, aquests països han après a “jugar amb les relacions econòmiques dels altres estats per trobar el seu lloc”.
El projecte culminarà en la publicació d’un llibre cap al 2027. Abans, però, Johnston compartirà part del seu treball a la Universitat d’Andorra el proper 23 d’abril amb una píndola de recerca titulada ‘Desafiar el destí’. Serà una cita per descobrir com, des de l’estudi de la petitesa, es pot arribar a reinterpretar l’evolució de tot un continent que encara té molt a aprendre de les seves pròpies excepcions.