Des de la plaça de l’Església fins a l’altura de l’avinguda de les Escoles, la cèntrica avinguda escaldenca s’ha convertit en una passarel·la a celobert perquè una cinquantena de joves, noies i nois, amb més o menys fusta de model, poguessin lluir vestit de lluir, d’esport o casual, que de tot hi havia, i alguns dels seus complements. Un passi de models en tota regla. I aguantant la temperatura més aviat fresqueta davant d’un públic d’allò més heterogeni. Heterogeni, però de qualitat. I si no que li ho diguin al cap de Govern, Xavier Espot; a la ministra de Presidència, Conxita Marsol; a l’esmentat titular de Turisme o la seva homòloga de Salut, Helena Mas.
Que hi ha hagut una bona representació governamental (i tota la cúpula d’Andora Turisme), una mica menys de comunal i desenes de ciutadans -comptant-hi pares i mares, germanes i germans i amics varis dels models- que han plantat cara al fred per veure el que era la primera desfilada d’aquestes característiques que es fa, almenys, en l’Andorra del segle XXI. Amb música en directe. Com, en primer terme, l’‘Hallelujah’ versionada per la ‘voz’ de SiSi Bon, això és l’encampadana Clàudia Torrent, o la ‘veuarra’ de la mezzosoprano massanenca Maria Soler, que ha amenitzat tota la desfilada amb l’acompanyament de música de l’ONCA.
En fi, que hi ha hagut qualitat local per mirar de donar prestigi, per posar un colofó d’or, una cirereta de gala, al pastís, en positiu suposadament, que ha comportat el Shop In Andorra Festival. Un Shop In que no deixa de ser un ‘veniu a comprar a Andorra, caràmbanus’, que seria més nostrat i no tan anglòfil. En fi, que sí, que tot i el les baixes temperatures -cert que la passada de models s’ha avançat dues hores a l’horari inicialment previst- l’esdeveniment ha atret un bon nombre de persones. I ha estat distret i amb ganes de veure els modelets. Que de comentaris sobre allò que quedaria millor o pitjor, no n’han fet. No en relació als joves ‘penjarobes’ humans, que n'hi ha hagut per donar i per vendre, tots ben abillats, si no cadascú dels assistents. Anònims o institucionals.
Tot els elements que s’han passejat avinguda Carlemany amunt, avinguda Carlemany avall “són productes que es poden trobar” a les botigues d’Andorra, ha remarcat el ministre de Comerç, que en funcions de titular de Turisme ha afirmat que “després de tants anys de Shop In Andorra les dades del mes de novembre, quant a visitants, han augmentat significativament”. Aquesta ha estat l’única dada que ha donat Jordi Torres. Fins el proper dimarts no hi haurà balanç de la present edició.
Però el ministre, encampadà com SiSi Bon, ha destacat que hi ha “satisfacció en les botigues” i ha ressaltat la participació dels establiments en la passarel·la. Torres també ha estat clar en deixar clar, alhora, que l’eix comercial és el que és i que no cal anar a fer coses fora dels carrers principals perquè les xifres evidencien que per molt que es pretengui fer segons què, allò que se’n va gaire enllà de Meritxell i Carlemany, en el cas del comerç, no tiba prou. Per tant, no cal anar contracorrent de manera conscient. “L’important és innovar.”
Segurament mossèn Toni Elvira hauria rigut si hagués sentit el ministre. Perquè des de la porta de l’església de Sant Pere Màrtir guaitava la desfilada i deuria pensar quants d’aquells desfilaires seguirien després la passarel·la cap a l’altar. Pocs deuen haver anat a missa. Ai, mossèn. I això que el ministre, ai el ministre, s’ha encomanat a “l’‘slow shopping’” com a reclam per al comerç andorrà. En fi, que la qualitat del servei és clau per combatre la ‘fredor’ de les vendes en línia. Que “el món està canviant”, ha dit Torres, i que els comerços, això de l’‘entry/exit’, no els ha d’afectar tant perquè tenen unes plantilles més estables.
“Hem d’oferir innovació”, s’ha exclamat el ministre. I què caram, fer una desfilada al redós d’una església, de ben segur que és l’hòstia consagrada. Literal. I si no, que baixi Déu i ho vegi. Que segur que Deu ara és ‘youtuber’ i viu a Andorra. A l’Andorra que està de moda. O, ¿està de moda?