La classificació torna a donar una mica d’oxigen a l’Andorra. Després d’encadenar cinc ensopegades que havien situat l’equip entre els quatre últims classificats, els tricolors han estat capaços de sumar set dels darrers nou punts en tres compromisos de màxima exigència. Primer va arribar la victòria a Granada (2-3), que va servir per trencar la mala dinàmica, seguida d’un empat a Sabadell (0-0) en un partit condicionat per l’ajornament del dia anterior. I aquest dissabte, davant un Castelló que arribava a Encamp com a segon classificat i amb només tres gols encaixats, els de Manso van completar la seva millor actuació del curs, acumulant la segona porteria a zero consecutiva.
Més enllà dels resultats, el principal canvi es troba en la capacitat de l’equip per adaptar-se als diferents escenaris. L’Andorra continua apostant pel futbol de possessió i per portar la iniciativa, com va demostrar durant una primera meitat de domini gairebé absolut davant els castellonencs, però també ha après a competir sense necessitat de tenir sempre la pilota. Una evolució que ha permès guanyar solidesa defensiva i evitar que els rivals castiguin tant els moments de desconnexió que havien condemnat els tricolors durant les primeres jornades.
Precisament aquesta versatilitat és un dels aspectes que més satisfà Carles Manso. Després del triomf de dissabte, el tècnic va reconèixer que “aquesta versió potser més pragmàtica ens ha enriquit com a equip”, destacant la feina dels seus jugadors per millorar en els duels i en la defensa de l’àrea. També va posar en valor la capacitat de generar ocasions, tot i que la manca de contundència ofensiva continua sent una assignatura pendent. Contra el Castelló, l’Andorra va disposar d’oportunitats suficients per aconseguir un marcador més ampli, però va acabar necessitant dues intervencions decisives de Jesús Owono per assegurar els tres punts.
Un altre aspecte especialment positiu és haver recuperat la fortalesa a Encamp. Després de tres derrotes consecutives com a local, superar un dels equips més competitius de la categoria suposa un impuls important per a un conjunt que necessita convertir el Nou Estadi de la FAF en un escenari favorable. La victòria també ha servit per reforçar la confiança d’una plantilla que, amb el pas de les jornades, comença a consolidar automatismes entre els jugadors i a trobar continuïtat en algunes de les seves peces més importants.
Amb tot, l’Andorra encara té molta feina al davant. Els deu punts permeten sortir de la zona vermella, que ara marca la Reial Societat B amb vuit, però les distàncies continuen sent mínimes i qualsevol resultat pot provocar moviments importants a la classificació. La bona notícia és que els tricolors han aconseguit reenganxar-se a la zona mitjana i afrontar els pròxims compromisos sense la pressió afegida d’una ratxa negativa.
MONTILIVI, EL SEGÜENT EXAMEN
El calendari no concedeix treva als de Manso, que diumenge (18:30 hores) visitaran el Girona, un dels principals candidats a recuperar la categoria perduda. El conjunt que dirigeix Quique Álvarez va tancar aquest dilluns la novena jornada amb un empat a Tenerife (1-1), un resultat que el situa setè, a només un punt de les posicions de promoció. Serà, per tant, una nova prova de nivell per comprovar fins a quin punt la reacció tricolor pot tenir continuïtat davant els aspirants a l’ascens.
L’equip tampoc estarà sol a Montilivi. Es preveu que prop de 200 aficionats andorrans es desplacin fins a Girona per donar suport als tricolors, una xifra inferior a la mobilització prevista inicialment a Sabadell, però que confirma que l’afició comença a fer-se notar també lluny del Principat. Amb la confiança recuperada i set punts dels últims nou possibles, l’Andorra afronta el repte de demostrar que el canvi de dinàmica no és passatger, sinó el primer pas per consolidar-se a Segona.